Bou per bèstia grossa

Spread the love

Bou per bèstia grossa.

Bou per bèstia grossa. Aquest post el comencem amb una frase molt nostrada, almenys per la zona on nosaltres vivim. Suposem que tots heu entès que vol dir. Fer passar una cosa per l’altre amb engany, per què com s’assembla o es pot dissimular d’un primer moment, doncs… si cola, cola.

En aquest cas també dubtàvem de titular-lo, l’assetjador/a encobert o directament sou uns cretins/es. Però mira, ens ha vingut de gust fer ús d’una frase feta que nosaltres som molt de la terra.

Anem a pams. Ja vam dir fa pocs dies que feia temps que donàvem voltes a un post on parlar de l’assetjador/a encobert/a que portem o molts porten dins.

Nosaltres a partir d’ara parlarem de terceres persones, som conscients que potser en alguna ocasió de les nostres vides potser hem estat assetjadors, potser si, per què som humans i no pas éssers de llum, així que comencem el post dient que, podia haver estat possible?, si, en som conscients?, no. Com el que anem a explicar? no. Però com sempre som gent que reflexiona, potser en algun moment de les nostres vides, hem assetjat o hem fet sentir a algú assetjat i no n’érem conscients. En aquest cas, parlem de qualsevol àmbit de les nostres vides.

Sobre el que anem a parlar ara, és sobre un tema molt concret, l’assetjament encobert en el món lliberal.

Dit això, comencem deixant clara una cosa, el món lliberal o Swinger, el real, és un món d’altíssim respecte, un món en que hi ha una norma preestablerta o potser diríem dues:

El respecte i “Només Sí és Sí”.

Diferències i conceptes previs.

Que parlem de món lliberal, no vol dir que au vinga, això és xauxa, tots a la pila del greix, ens traiem la roba i barra lliure!

Dooooncs…no! Com suposem, bé ens consta, que ens llegeix gent molt diversa, aclarirem algunes coses. Que siguis lliberal o que vagis a llocs de tendència lliberal no vol dir que no hi hagi normes. Molt al contrari. Hi són i per la gent estan molt clares.

Per començar, tant podem parlar d’una platja nudista com d’un local swinger. En una platja nudista, com dèiem fa poc en un post, la gent està tranquil.la, no se sent observada, vas allà per què et sents còmode, no tens ganes de posar-te vestit de bany i ets sents plenament lliure.

Fem un incís a veure si la gent que no és nudista ho entén. Últimament, costa molt que es respectin les platges nudistes, per una banda, a nosaltres no ens molesta del tot si hi ha un respecte cap a l’altre, però per l’altra doncs si, que voleu que us diguem.

Platges nudistes tampoc n’hi ha tantes…

Quan nosaltres anem a una platja nudista anem a un lloc on cadascú va a la seva. A prendre el sol, a nedar, i a fer les mateixes coses que en un altra platja, però sense roba. Qui no ho ha practicat per què no ho vol o no ho entén, evidentment no ho entendrà. No necessitem que ningú ho entengui. No escrivim pas per això, només necessitem que se’ns respecti. Igual que nosaltres no anem i ens despullem a una platja tèxtil, i també hi anem, (de fet, haig d’aclarir com a Shhhb0, que en una platja tèxtil, no faig ni topless. Em sento observada i molt incòmoda) . Només demanem que es respecti el màxim possible un lloc que és minoritari, tampoc hi ha massa platges nudistes, i en el que es busca una calma i tranquil.litat, en tots els aspectes.

També hi haurà gent que buscarà interactuar amb d’altres, però d’això si no t’interessa, ja et dic jo Shhb0, que ni te n’adones o si te n’adones i no vols res, potser dubtaràs i tot. Precisament pel que us dèiem abans, aquest concepte tan arrelat de la gent Swinger sobre el respecte. I us ho aclareixo, per què una de les vegades que hi vam anar aquest estiu jo de tornada li vaig preguntar al Resclar aquells ens miraven o era cosa meva? I ell em va dir, si,si, ens han mirat diverses vegades, però com no els fèiem cas, ho han deixat estar.

Doncs això és el que passa o hauria de passar en aquest tipus d’entorn. I que passa el 100% de les vegades quan vas a un local swinger. Allà és molt senzill, si no respectes la norma, si insisteixes o fa sentir incòmode a un altre, et faran fora.

Ara, que passa si coneixes gent en altres llocs?

Per això anar a un local d’aquest tipus és una aposta segura, si només que algú no respongui a una mirada o un somriure, o que en un moment donat et rosin una mà t’apartis, ningú se li acudirà insistir per res del món.

Però en aquest món el de tots. Hi ha gent molt llesta que creu que perquè ells veuen les coses d’una altra manera, total tampoc passa res per insistir una mica, i s’equivoca de mig a mig.

Insistir en qualsevol àmbit de la vida, per veure si condiciones prou a l’altre o altres, és assetjar. Em sap greu, gent “llesteta” Però és així.

Nosaltres com sempre, parlem des de la nostra experiència i és per això que ens hem decidit a escriure el post. Perquè no podeu seguir intentant fer passar bou per bèstia grossa.

Seguim…

Com anàvem dient, nosaltres ens hem mogut o movem pel món lliberal de diverses maneres, en alguns moments més i d’altres menys, tampoc sempre ve de gust. El cas és, que hem arribat a conclusions certament tristes.

Una d’elles com us dèiem és que hi ha, molt d’assetjador encobert. Nosaltres no tenim precisament 20 anys cap dels dos, i estem curtits en molts, moltíssims aspectes de la vida. Un d’una manera, l’altre d’una altra. I entre els dos fem un grau d’experiència força considerable.

Amb això que volem dir. Doncs l’aclariment venia pel perill que tenen les persones assetjadores. Per què moltes vegades, com que ni t’imagines que et pot passar, perquè aparentment parles de les coses prèviament, i se suposa que estàs quedant i deixant clares les coses d’entrada, baixes la guàrdia i no te l’esperes.

Quan om queda amb algú

En aquest cas era una parella, hi tens una conversa prèvia. En aquest cas entre les dues dones, en la qual quedes per fer un cafè, conéixer-nos i petar la xerrada. Perquè amb aquestes persones t’has conegut en un entorn virtual. I se’ns acut de proposar-los una trobada per coneixér-nos. Les dues heu format part d’un grup de suport a un cas d’assetjament. I ens van semblar que podia ser una parella interessant. Doncs que voleu que us diguem, el clatellot encara és més gros.

Bou per bèstia grossa

Ser lliberals no vol dir ni que tothom t’agradi, ni que tothom tingui els mateixos límits, ni que totes les parelles tinguin ni els mateixos acords, ni les mateixes fantasies.

Per què el que primer heu de saber els que no soleu moure’s per aquests mons. És que ser lliberals no vol dir ni que tothom t’agradi, ni que tothom tingui els mateixos límits, ni que totes les parelles tinguin ni els mateixos acords, ni les mateixes fantasies. I això que ens sembla normal explicar-vos-ho a vosaltres, doncs és de P3 per gent que sí que si mou. Per tant, quedar per fer un cafè i petar la xerrada, és quedar per fer un cafè i petar la xerrada. Sobretot si veus que passa l’estona, i tens una conversa molt i molt amena, distesa amb riures, però que no està anant més enllà.

I com en tot assetjament el primer que penses és…

Va ser culpa nostra, que beneits vam ser. I passen els dies, ho parles i veus que no, que no va ser culpa nostra!

Va quedar clar que era una trobada per coneixér-nos i petar la xerrada, i tornes a pensar però clar, és que com beneits, vam anar a casa seva… I tornes a llegir la conversa que vas tenir i dius: perdona, ja n’hi ha prou! Ells van oferir casa seva per estar més còmodes, perquè era ple hivern i encara no és podia anar a un bar sinó era en una terrassa, i llavors et trobes justificant’he! del perquè va passar o no va passar.

Anem a pams!

Però llavors analitzes i dius… Perrrrdona? No, a veure prou de donar-hi més voltes. Us posarem en situació.

Estàvem tan a gust parlant des de feia més d’una hora, asseguts tots quatre al sofà (feia una L ) nosaltres dos en una banda i ells dos a l’altra. Quan l’ell de l’altra parella ( en direm Sr. X), s’aixeca, es queda palplantat dret segueix parlant, però de cop i volta fa un comentari desafortunat cap a la Shhhb per aconseguir alguna cosa, nosaltres ens mirem, i ens quedem tots muts.

Nosaltres dos ens mirem sense molt bé, saber què fer. Estàvem parlant i de cop i volta a mitja frase de la Shhhb va interrompre, i ella mateixa l’hi respon:

-bé, estàvem parlant i ara sí que m’has deixat planxada.

-Ah ok, és que si algú no pren la iniciativa, aquí veig que no passarà res. Va dir el Sr. X

En aquell moment la frase ens deixa encara més descol·locats. Mmm… A veure, passar està passant, tenim una conversa amena que si no va a més, és perquè potser no havia d’anar a més, avui?

Però no queda aquí la cosa no!

Com deien aquells dibuixos de fa anys? “No se vayan todavia… aún hay más”

Aparentment ell demana disculpes i seguim la conversa. Amb el detall que per demanar disculpes s’ho ha fet venir bé per asseure’s al costat del la Shhhb. Llavors en Resclar amb la situació de moure’ns aprofita per anar al lavabo (la cervesa té aquestes coses). Es queda la Shhhb i el Sr. X es torna a disculpar, però s’arramba ben arrambat, que jiji que jaja, però insisteix.

Mentre la Sra. Y (la parella del Sr. X), ajuda a dir que tranquil.la que ells estan molt a gust i que a poc a poc, que no passa res. Que això ja passa les primeres vegades…

Llavors la Shhhb és planta molt educadament i els diu les coses clares, reprodueixo la frase:

Mireu:

Avui si hi hagués hagut la més remota possibilitat que passés alguna cosa, ja no hi és. Amb aquesta actitud, m’heu baixat la libido per terra. Així que haurem de seguir xerrant.

Ai si, si, tranquil.la que ho entenem. Diuen el Sr. X i la Sra. Y.

Torna en Resclar i se m’atansa i em fa un petó, però ha d’asseure’s al costat de la Sra. Y, perquè el Sr. X no fa ni la més mínima intenció d’aixecar-se del costat de la Shhhb. En Resclar s’asseu i la Sra. Y, s’arramba i au, comença el mateix intent d’abans però ara ella. Nosaltres dos ens mirem i com que ja en teniem prou. Decidim que marxem.

Tot i això excusant-nos com si nosaltres haguéssim de justificar alguna cosa.

Muts per les escales…

En arribar al carrer, ens vam mirar i les nostres cares eren de càmera oculta, no ens en sabíem avenir. Allò de dir-nos sense paraules, ha passat el que acaba de passar?

Però és que ja al cotxe, el meu estat d’indignació era molt alt. Clar jo li vaig explicar què havia passat i que els havia dit jo, mentre ell era al lavabo. L’estratègia aquesta de “divide y vencerás” tan estranya.

Aquesta manera d’actuar a veure si podem fer caure a un dels dos i l’altre cedeix… Perdoneu parelleta, però teniu un greu problema. Per fortuna, nosaltres tenim molt clar el joc que hi ha entre nosaltres. I en tot moment sabem que li passa a l’altre només mirar-nos. Cap dels dos se sentia còmode, però ni que un dels dos ho hagués estat, el nostre joc és nostre, i no ens quedem a un lloc on només hi està còmode un dels dos.

Oju paligru

Però nosaltres per sort, tenim les coses molt clares i molt parlades, i així i tot, la situació ens va fer sentir una gran incomoditat. No vulgueu fer passar bou per bèstia grossa.

Això evidentment no vol dir que no hi hagi gent que no actui correctament, també n’hem fet de cafès agradables amb gent que si sap comportar-se.

Malauradament, un assetjador/a és un assetjador/a i hi ha comportaments que són molt i molt perillosos.

Recordant després diverses frases vam anar traient conclusions:

-Nosaltres també hi hem anat a alguns clubs, però vam veure que no era el nostre.

-És que si algú no pren la iniciativa aquí, veig que no passarà res.

– Jo no crec que tal. Sigui un assetjador, total ell només ho intenta ( parlant en una de les converses del grup d’ajuda virtual)

Perdoneu però…

No era el vostre? Aquí no passarà res? Total només ho intenta?

No sou conscients ni de bon tros que totes aquestes frases porten implícita una insistència oi?

No sou conscients del perill que representeu per gent insegura, novella o que està passant per un mal moment, oi?

No, suposo que no en sou de conscients de tot això, el problema és que per altres vies, sabem que no sou ni els primers ni els últims en ser així.

Que malauradament com dèiem, hi ha molta gent que vol fer passar bou per bèstia grossa, que total no passa res, i que no té clar que no és no.

-Nosaltres ja no quedem per fer cafès, quedem directament perquè passi alguna cosa, si nó ja no quedem. Hem comprovat que si primer quedem per fer un cafè llavors ja no passa res.

Aquesta és d’una altra parella, amb la que vam tenir una conversa per xat, però que evidentment aquí es va quedar, per què si no et conec prèviament no sé si hi haurà feeling per jugar a res. Però Oju paligru amb la frase, fins a quin punt, forces la situació per què passi res? En fi, ni ho vam voler saber.

Que ser lliberals no vol dir:

No tenir límits ni que els nostres límits siguin els mateixos que els vostres, i que per això serveixen els cafès i les converses. A banda de passar una bona estona de riures que us vau carregar .

No intenteu camuflar el vostre assetjament, no vulgueu fer passar més bou per bèstia grossa.

També us hem de dir que no tothom és així, hi ha gent de tota mena, i de totes formes, i tot i saber que els assetjadors camuflats són una autèntica minoria, hi són.


Com sempre us deixem Qui som pels que ens llegiu per primera vegada.

Bou per bèstia grossa
Bou per bèstia grossa.

Be the first to reply

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.