De la deriva al desastre

Spread the love

De la deriva al desastre.

De la deriva al desastre total !

Realment com a societat estem fatal. Ens estem autodestruint i com a humans hi estem trobant plaer en tot el que fem.
Disculpeu si avui toca un post on hom està bastant fart de tot, fart de com actua l’espècie humana en general i fart que per culpa d’uns quants tota la societat es trobi en una situació més que lamentable.


Anem a pams que va per llarg.


Ens trobem en un punt social on quan et dirigeixes a algú que no coneixes, si vols ser no ofensiu i inclusiu, l’hi has de preguntar si se sent home, dona o bigènere. Però és clar, si ho preguntes pot ser que ja estiguis ofenent a aquesta persona i posant en dubte la seva condició sexual.
Res, que crido a la gent dient-los “Eiiii” o un “iiiihhhhhh” a lo mes pagesot possible…. utilitzant mots inclusius.
Sincerament… creieu que arribar en aquest extrem toca?

Primera notícia del dia violència vicaria.


Acabat de llevar, cafè i veig la tràgica notícia que un pare ha i escric ”presumptament” matat al seu propi fill per venjar-se de la se va ex que l’ha deixat.
Si si… jo he frapat moltíssim quan ho he escoltat, no m’ho podia creure i encara no m’ho crec com un ésser humà pot utilitzar altres persones per causar dolor a la persona que se suposa que estima.


Que aquest cas perquè ha sortit avui, però en el dia a dia n’hi podríem trobar molts més, canviant de gènere pels que sempre es queixen ( tot i que malauradament per ells, les xifres els van a la contra, sempre solen ser homes CIS heteros i evidentment masclistes fins al moll de l’os. ) , sense morts i de tots tipus…

Però sincerament fer mal al teu fill, a un nen.Ho trobo de persona miserable i callo perquè en diria de molt grosses i una darrere de l’altre.

Fets caldo com a societat, si ja us ho dic.

Notícia de dilluns denúncia a una actriu feminista per un monòleg.


La feminista denunciada per homes ofesos. Es veu que l’actriu feminista Pamela Palenciano ha sigut denunciada, amb la posterior acceptació a tràmit de la querella, per l’associació d’homes maltractats de Madrid.

@nosolopam que és el nom de Pamela Palenciano a tuiter per qui la vulgui buscar. Fa un monòleg del qual ja vam fer menció en un altre post, “No solo duelen los golpes” , en el que explica a través de les seves vivències els errors masclistes que cometen homes i dones en una societat patriarcal i masclista. És clar, el problema és que, a molts homes se’ls mou la barca més del conte i ja la tenim “liada”.

Per sort, a molts d’altres no, perquè no som masclistes i entenem que quan parlen d’homes masclistes no parlen de nosaltres. Però el problema és sempre el mateix, la base és errònia i quan la vols canviar, no agrada per què molts tenen por de perdre ells els privilegis.

Dit això, com que la societat va a la deriva, ens trobem amb el cas contrari, el de les feministes més radicalitzades que gairebé consideren als homes Satanàs al planeta terra.

L’altra cara les feministes radicals. De la deriva al desastre.

Sí que he experimentat en pròpia carn que hi ha feministes que si en els seus discursos canviessin home per dona i dona per dona intercanviant el rol en els seus discursos s’haurien d’autoacusar a elles mateixes.
Que no estic pas d’acord amb els homes masclistes. Però no tan ni tant poc “parfavort” ! ! !


La sensibilitat que com a societat desprenem a flor de pell és espectacular i que jo m’hagi d’emportar una esbroncada descomunal de mitja taula de 10 persones per dir-l’hi a una amiga “et veig guapa avui!” doncs a mi m’emprenya. Es veu que ja no puc dir-l’hi a una noia que és guapa que la veig guapa perquè estic contribuint a la cosificació del cos de la dona per ser utilitzat únicament en el plaer masculí. A la merda ja us en podeu anar. Si veig una dona guapa li dic, i si veig a una dona lletja, doncs l’hi dic que he rigut molt amb ella i llestos. Com s’ha fet sempre vaja.

I diu això, ara parlo jo la Shhhb,

perquè fa un temps vam conèixer una d’aquestes feministes, que sincerament fan més mal al feminisme que no pas bé. És una noia que qualsevol cosa que surt de la boca d’un home, ja no és res més que una “machirulada”, una noia activista ella i fotuda en tots “els fregaos” haguts i per haver de la zona on vivim. De fet, com us comentava, ens va passar en més d’una ocasió que si el mateix argument o idea la deia jo, li semblava perfecte, si la deia ell era un “machi” En paraules seves.

I el cas que explico no era ni tan sols de parlar sobre si feia un comentari d’et veig guapa avui o et queda molt bé aquest jersei. No, no, parlem de l’organització d’una cosa i si les directrius les donava jo, perfecte, si el mateix ho feia ell, ja sortia amb cosetes d’aquestes.

Mireu noies i dones que actueu així, no feu massa favor al col.lectiu feminista, heu perdut el nord i necessiteu tornar una mica a l’origen del que era i és per moltes encara, el feminisme.

No es tracta d’una guerra de sexes, es tracta de feminisme, la necessitat d’aconseguir una societat on no es vulnerin els drets de ningú perquè tots som persones i sigui equitativa a les necessitats de cadascun. Sinó anem de la deriva al desastre.

Anem amb compte que ens traurem la raó.


Però que un home li digui a una dona que és guapa és un problema, però que entre les dones parleu de lo bo que està aquell o l’altre i com ús el follaríeu o menjaríeu això ja es pot fer perquè parlar així vol dir que sou dones alliberades i empoderades.

Si i ara torno a ser la Shhhb, sobre aquest tema, jo tampoc puc suportar- ho. I us explicaré un petit exemple. No fa massa em van incloure en un grup de dones per unes raons de sororitat i acompanyament a uns casos concrets d’abús cap a unes dones. Un grup virtual. Jo evidentment vaig acceptar. Faltaría més, sóc feminista, tothom ho sap i formo part d’un col.lectiu del meu poble, molt obert, en el que quan pots col.labores i poses el teu granet de sorra.

Doncs com podeu imaginar, no m’ho vaig pensar gens. Però allò va ser una gran decepció, que voleu que us digui. Aquell grup es va convertir en una bassa de fang plena de granotetes a quina més rancorosa. N’hi va haver unes quantes que després de donar la nostra opinió, a poc a poc vam anar deixant el grup.

Ho sento, però aquí no m’hi trobareu noies,

jo no faré comentaris on si canvio el nom d’un home pel d’una dona, pugui titllar-se de masclista, perquè llavors estaré exercint el femellisme, i jo no tinc res contra els homes com a homes, jo em defenso dels masclismes, res més.

Jo no faré llistetes de “tios” De a veure si són prou aptes per follar- te’ls o no, ni els posaré puntuació de l ‘1 al 10. Ni explicaré si he quedat amb algú si això o allò ho fa bé o és una soca.

Recordeu noies no és una guerra de sexes, és sororitat, acompanyament i feminisme i així us ho carregueu tot. I anem de la deriva al desastre.

PARFAVORT !!!

Que us heu begut l’enteniment? Jo m’hi vaig trobar tan incòmode que vaig fer les meves reflexions dues vegades a la tercera, també la vaig fer, però dient que marxava.

Això són pràctiques masclistes de les quals ens queixem constantment d’homes que ens utilitzen i no ens consideren com persones. I vosaltres us poseu a fer això. Mireu noies, aneu molt equivocades, una cosa és fer el que et dóna la gana, quan et dóna la gana i amb qui et dóna la gana. Un altre de molt diferent, el que feien aquestes dones. Això és perdre el respecte igual que fan amb nosaltres.


Normalitat si us plau. Ni blanc ni negre. Els extrems van de la deriva al desastre.
I si, ja fa temps que aquest tema em cou. I sort en tinc de trobar de tant en tant alguna dona que pensa aproximadament com jo. Alguna dona que creu que el primer de tot és el respecte a l’altre per ser persona, i que la qüestió sexual, d’indentitat de gènere o de pentinat és un a més a més.


Penso que en aquest blog hem parlat sobradament de com entenem el feminisme i ja podeu saber com pensem i el que creiem.

De la deriva al desastre.
De la deriva al desastre.

Perdent els papers per desconeixement?


Però deixeu me’n explicar una que em va passar fa uns mesos en un metro a Barcelona.
Doncs pujo al metro i anava bastant buit, m’assec i em poso a jugar amb el mòbil. Unes parades més enllà el vagó s’omple i veig una dona embarassada (feia una panxassa que com a mínim portava bessons o trigèmins) i veient que estava dreta l’hi vaig oferir el meu lloc per seure i que estigués més còmode. Ella em mira i em diu gràcies. Fins aquí tot correcte.

Però un grupet de noies que hi havia a escassos metres van posar-se a comentar el motiu pel qual jo l’hi havia ofert el seient i anaven desde que l’hi estava tirant la canya, fins que els homes del patriarcat actuàvem així i no creiem que una dona embarassada es pogués aguantar dreta una estona…. us dic que vaig estar a punt de dir-los de tot, però arribava a la meva parada i vaig decidir baixar.

No saben que és estar embarassada.

Doncs jo et diré que ja vas fer bé Resclar perquè aquestes noies no tenen ni idea del que és passar un embaràs, que et pesi la panxa, et tibi la pell, se t’inflin les cames, l’esquena no sàpigues pas com posar-la. I a sobre agafis un transport públic i no et deixin ni asseure’t per descansar una, mica.

Potser ara estan convençudes de la seva ignorància, i no empatitzaran ni elles amb una dona embarassada quan siguin elles les que estiguin al seient. Però el més probable és que si un dia ho estan, s’hagin d’empassar les seves paraules.

El patriarcat també contra els homes.


De veritat que els homes som tan dolents i les dones tan… perdó, no voldria ofendre a ningú, però… de veritat que no us agraden els afalacs? Que us cuidin? Que us mimin? Perquè a mi sí que m’agrada que una fèmina em faci un comentari agradable (que no dic groller ni mal sonant), si que m’agrada que una dona em vulgui cuidar i sí que m’agrada que em mimin. Com a societat hem de tenir la pell tan tan tan i tan fina? De veritat?

Jo com a dona, i com a millors amics que som els integrants d’aquest blog, us diré que, no hi ha gaires coses millors a la vida que trobar algú que et cuidi i et mimi, quan ho necessites i cuidar i mimar a aquella persona quan saps que li cal.

Deixem- nos de falsos feminismes, si aquella persona que et pot ajudar és el teu millor amic i és un home, doncs accepta l’ajuda, l’abraçada o l’afalac.

Igual que farà ell, el dia que tu puguis fer-ho perquè ho necessita.

Prometo que vaig acabant.


I deixeu-me acabar el post parlant de l’ única cosa que és important avui en dia i us prometo que serè breu.


No em considero terraplanista ni molt menys, però començo a estar una mica fins als collons de tota la normativa covid que impedeix que, a qui seguim les pautes i fem el que científics i reconeguts epidemiòlegs diuen que hem de fer, no puguem tenir una mica de vida, però que als que passen absolutament de tot no els passa res. I és clar, són joves, que haguessis fet tu a la seva edat? O en la seva situació, o… botellades, festes a platges i clar… no ho critiquis pas gaire que no queda guai!

Doncs us diré que hagués procurat no fer el que fan ells perquè la garrotada que m’hagués fotut mon pare, i amb tota la raó del món, hagués sigut èpica. Ahhh i mon pare només em va fotre una garrotada, però el respecte que l’hi tenia i l’hi tinc és total.

Societat sense valors.


Respecte per l’altre, empatia i valors socials… quines paraules que ja no són el llenguatge de la societat, o de gran part d’ella, avui en dia.


Si, acabo com començava fart d’aquesta societat en la qual interessos d’uns i altres ens tenen immersos en discutir-nos i no gaudir d’un bon entrecot amb una ampolla de vi.

Ahhh! i si, a prendre pel cul vegans, vegetarians, abstemis, sanitaris i altres que em prohibeixin o que critiquin el que m’agrada fer a mi.


Com sempre us deixem aquí Qui som per aquells que ens llegiu per primera vegada.

De la deriva al desastre.

Be the first to reply

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *