Dones que acusen. part 2

Spread the love

Dones que acusen Part 2

Dones que acusen part 2. Avui presentem la visió des de el punt de vista de la part masculina del blog. No difereix massa de la que ja vàreu llegir a la primera part. Pero està explicat des de la seva perspectiva i les seves vivències, des de com el fan sentir les actituds de dones que acusen altres dones.

Comencem bé el dia.

Dissabte al matí, assegut a una terrassa d’un bar fent un cafè i una torrada amb pernil. A la taula del costat 4 dones, i quin tros de dones, que parlen de forma un xic més escandalosa del que en aquestes hores el meu cap pot suportar.

La conversa, que d’altra banda es pot seguir perfectament gràcies a la bona veu i volum de totes 4, no és una altra que la crítica destructiva del gènere femení. La raó? Doncs perquè sí.
Veient que la conversa està animada paro l’orella i em decideixo a seguir fil per randa la conversa:

-Si és una fresca la X, abans-d’ahir “tinderassu” amb un “tio”, aquest cap de setmana ha anat a la platja amb un altre. Llavors es queixa que li diuen que és una mica puta. Una mica? Puta del tot.
Frase estel·lar d’una d’elles amb l’aprovació immediata de la resta. Mentre jo per dins meu penso “envejoses, el problema és que ella folla amb qui vol, quan vol i com vol i a vosaltres no us fa cas ni el satisfayer”

I seguim criticant…

Però la cosa no acaba aquí. Ara l’hi ha tocat el torn a una companya de feina, suposada amiga del grup que avui no es troba amb elles.

-Sort que no ha vingut la Y, a mi em fa passar vergonya! Tu creus que ha d’anar vestida tot el dia marcant pit, amb pantalons ajustats i com si volgués guerra amb tots els tios? I a més a més quina merda de vida no? Feina, gimnàs, casa, nens…, vaig anar a casa seu l’altre dia i tenia els plats per rentar i va i em diu “si he de triar entre rentar plats o gimnàs, vaig al gimnàs!” la molt marrana, aquesta ja no la tornem a emparellar mai més.

Doncs jo vaig pensar com deia Betty Friedan:

“Uniu-vos, dones del món, No teniu res més a perdre que l’aspiradora


Arguments masclistes en boca femenina?

Ole tu, ole tu!!! I es queda tan fresca la Sra.!!! Amb dos ovaris a sobre la taula!!! És que en 1 minut ha deixat anar tota la “retaila” masclista reconvertida sota el feminisme cap a una seva companya i amiga de feina sense entendre que si hom lliurement vol lluir cos pugui fer-ho!

Ahhh, però no tan sols això, critica la seva amiga perquè no renta els plats i com que no renta els plats de casa seva i prefereix anar al gimnàs a fer l’homenot, no està complint amb el seu deure diví de rentar plats, rentar roba, netejar, cuidar nens…,
Com es diu vulgarment “m’estava trinxant de riure per dins”
Però ei, que no és tot!!!
Una de les 4 que estava més callada agafa i posa la directa i esbomba la que seria la notícia del dia. Què dic del dia! Del mes o de l’any!!!

La joveneta que ha entrat a l’empresa fa quatre mesos té un compte de Twitter on penja fotos artístiques sense roba, parla de sexe amb desconeguts i a sobre queda amb molts altres tuiters que li ho proposen.
Sincerament he de dir que estava esperant que diguessin el seu nick de Twitter perquè la volia seguir. L’hi van dir de tot i m’estalvio els adjectius perquè a mi i tot em van incomodar enormement.

Aquí, ja no puc més.

Jo acabo el cafè i quan vaig per aixecar-me i anar a pagar una d’elles em mira i em diu: Per què ens escoltes? Tens algun problema tu tio?
Amb el que acte reflex i jo que em sé un provocador nat l’hi responc: “Si, estava escoltant com unes dones masclistes critiquen a dones lliures”
I si, havia d’haver callat la boqueta que tinc, ja m’ho deia ma mare que calladet estic guapíssim. Però ja era tard.
El barroerisme de les seves contestes i respostes em va fer adonar que tenia la batalla perduda, ja que amb bones paraules i respecte vers l’altre era impossible guanyar així que vaig deixar-los anar una cèlebre frase “Sou tan envejoses de dones lliures que follen i són com volen perquè a vosaltres us mira el satisfayer i s’autodestrueix”.

En aquest moment vaig entendre què significa realment la paraula ira. Mare de Déu senyor encara no recordo com vaig aconseguir marxar i marxar-ne viu!

No ho puc entendre. Dones que acusen.

De camí a la platja anava pensant en aquelles 4 dones i hi havia quelcom que no acabava d’entendre, quelcom que no m’entrava al cap.
Com pot atacar una dona a una altra dona fent servir la misèria de frases i arguments masclistes?
Com pot una dona destruir i cosificar i menysprear una companya de feina per fer i desfer lliurement?
Les dones són el pitjor perill pel feminisme?

La veritat que no ho acabo d’entendre. Jo entenc el feminisme a la meva manera ( El meu feminisme part 2), que no difereix gaire de com entén el feminisme una dona (El meu feminisme part 1).
Però davant de la crítica per la crítica, el retret pel sol fet de retreure he de reconèixer que dones, a vegades us entenc menys que de costum!
Que una dona tingui plats per rentar és motiu de crítica? O tingui la casa desendreçada? O no porti faldilla plisada per sota del genoll? Que us heu tornat boges del tot algunes?

A veure, dones masclistes del segle XXI

A veure, dones masclistes del segle XXI, aquí hi ha un home que es cuina el menjar, es renta la roba (bé, alguna camisa l’hi duc a ma mare perquè me la planxi més per imperatiu de mare que no pas per voluntat pròpia), sap cosir, rentar plats…
Que els homes que arribaven a casa, s’asseien al sofà i esperaven que la submisa de la seva dona els tragués les sabates, els posés les espardenyes i portés el sopar i la cervesa, per sort de tothom, ja quasi es troben en perill d’extinció!

O això voldríem, però és clar amb dones amb aquests pensaments no ajudeu gaire a la causa de l’alliberament feminista. Alliberament feminista, torno a repetir-ho per lo de a… lli… be… ra… ment. Que si vosaltres actueu així no ens hauríen d’estranyar segons quin comportaments troglodites d’alguns mascles, no creieu?

Que els homes d’avui en dia, o l’home que escriu aquestes paraules, ens agraden les dones que fan el que volen, com volen, quan volen i perquè els hi dóna la gana! Sense més!
Què us penseu que és l’empoderament? Com goseu criticar aquelles dones que fan el que vosaltres per voluntat pròpia o per deixadesa personal no sou capaces de fer?
“el tuerto és el rey en el mundo de los Ciegos”

Espavileu que això no és el segle XVIII


Comenceu-vos a posar les piles Sres. del segle XVIII, a mi personalment una dona que prefereix cuidar-se perquè vol, o que menja amb les mans una cuixa de pollastre, o que decideix ensenyar els pits i la cuixa per Twitter m’encanta!
I no m’encanta perquè frueixi del seu cos o de la seva nuesa, no.


M’encanta perquè l’hi reconec l’esforç de fer el què l’hi ve de gust fer sabent que és i serà criticada per les seves companyes fèmines. Per què sap que trobarà dones que acusen.
M’encanta perquè sap dir No! I sap dir Sí! Quan l’hi dóna la gana i com l’hi dóna la gana. Per què sap dir-me que callí quan ella ho creu i em rebat totes aquelles accions o opinions que ella creu i ho fa com ella creu.

Dones que acusen

critiqueu a les altres dones per pura enveja! De ser mes valentes? Més decidides? Més lliures?

M’encanta perquè és una dona valenta, decidida, segura de si mateixa. Una dona que de tant en tant també plora i té baixons i quan té la regla l’hi fa mal tot el cos. Però ella vol ser dona, vol mostrar-se dona i vol viure dona. No l’hi importa la resta.
I masses de vosaltres la critiqueu, masses de vosaltres (la majoria de vegades en privat per covardia pròpia) critiqueu a les altres dones per pura enveja!
Envejoses, que sou unes envejoses collons.

Vergonya ús hauria de fer.

Però què coi us heu pensat? De què aneu? N’hauríeu d’aprendre d’aquelles dones valentes que critiqueu cada dia per una raó o una altra. I ahhhh a mi no em val que em digueu que no sou masclistes perquè sou dones.
És el mateix argument de merda que quan algú us diu que no és racista perquè té un conegut negre, o que no és homòfob perquè té un conegut gai.

Falses i envejoses, males dones sou!

Au, ja m’he desfogat una mica, perdó!

Però és que no pot ser que dones al món real, tuitares, i també tuitaires del del món B critiquin a altres dones perquè follin amb un o altre, o tinguin els pits grossos i caiguts, o es passin del seu IMC recomanat per algú, o perquè facin el que els hi surt de la figa quan elles no es veuen capaces de fer-ho.

No pot ser que entre dones us critiqueu amb aquesta duresa, amb aquesta mala llet, amb aquest odi. No pot ser que hi hagi encara tantes dones que acusen. I no pot ser per què caieu en el parany del masclisme, a banda de fer mal a qui moltes vegades ni tant sols coneixeu.
Per mi, el masclisme es referma en una dona que critica una altra dona pel sol fet de ser dona i fer, lliurement, el que l’hi surt de la figa.


Com sempre per als que no ens coneixeu o llegiu per primera vegada us deixem l’enllaç de

Qui Som

Dones que acusen
No acusis la meva llibertat, exerceix la teva.

Be the first to reply

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *