Dones que acusen

Spread the love

Dones que acusen.

Dones que acusen i si, ho heu llegit bé. Últimament estic llegint, sentint i veient massa dones acusant dones. I no m’agrada.

Dones que s’anomenen feministes i que des de el meu punt de vista, trist servei fan al feminisme.

Normalment el tema de debat comença sempre per l’exposició voluntària del propi cos d’unes i la crítica velada d’altres sobre aquest fet.

Jo, sincerament no ho entenc. Les raons de les què ho critiquen són:

Que aquestes dones contribueixen a la cosificació de les dones.

Que no deuen tenir res més a oferir.

Que això va en contra del feminisme.

Que contribueix a donar força al patriarcat.

A veure, a veure, a veure… Dones que acusen.

Anem pel primer concepte

Començarem per aquestes dones que diuen que contribueixen a la cosificació . Aquestes dones tenen totes mil i una raons per fer el que fan, però una de les coses més importants que fan és: El que els dona la gana!

Per tant, el concepte de cosificació aquí no hi té cabuda, amigues meves, per què quan et cosifiquen són terceres persones que a tu com a dona, o a les dones com a concepte en general, se’l considera un objecte, que tant podria ser sexual, de decoració, de cures, procreador i/o posteriorment encarregat de la llar.

I és clar que tenim un problema amb la cosifiació de les dones, i tant que tenim un gran problema per què moltes adolescents i no tan adolescents, estan plenes de complexos per culpa d’ aquest tema, però en aquest cas, no és cosificació, en aquest cas parlem de dones normals que entren a jugar al joc de l’erotisme, tinguin el cos que tinguin i sobretot per què elles volen.

Evidentment que el patriarcat cosifica a la dona, però, el patriarcat el tractarem un altre dia. Dones que acusen.

Però en aquest cas no és això. Dones que acusen.

I no és pas això el que esteu jutjant, no esteu jutjant una portada de revista dita “femenina”, ni el personatge femení únic i amb poca importància d’una pel.lícula (principi de la barrufeta), ni una gran corporació de roba femenina que no tingui més que talles fins a la 42, perquè la 44 ja la considera talla gran. Que a més fa servir una noia de 16 anys per ensenyar la roba.

Que va!, esteu jutjant una dona, que ha decidit, mostrar-se ella, lliurement on a ella li ha donat la gana, com li ha donat la gana, i quan a ella li dóna la gana.

Una dona, que, ja pot haver sortit al carrer amb roba que no trobeu correcte o que ha decidit que penjava una fotografia a una xarxa social, però no ho trobeu correcte, que ha decidit lliurement, com vol que sigui el seu aspecte i com vol portar les seves xarxes socials. Però i el més important és, que ha estat una dona que ha escollit fer això, LLIUREMENT!

Dones que acusen

Seguim que n’hi ha més.

Que no deuen tenir res més a oferir, diuen algunes … i jo, em pregunto que els deu haver provocat pensar això?, com que tinc un comte a una xarxa social, i decideixo jugar amb un concepte de fotografies que implica mostrar part o tot el meu cos nu i, interactuo amb d’altra gent i jugo una estona d’una manera distesa a fer petits diàlegs sobre aquella fotografia, doncs a algunes dones, la seva matèria gris, els fa pensar, que no tinc res més a oferir.

I ja està, elles tindran tot el dret a jutjar el que faig per distreure’m una estona després de la meva jornada laboral. I de com poso una mica de distensió a la meva vida.

Vida que potser m’ha portat a tenir cura de no sé quants pacients en 8h de jornada laboral. O que m’ha esgotat aguantant un cap que m’ha posat mil informes per redactar i posar al dia per la seva reunió de divendres i ell no sap com fer-s’ho per organitzar-los bé.

O dia que els meus alumnes de batxillerat m’han fet tornar ximple. Per què acaba el curs i estan tots alterats per què és primavera, i no escolten (menys del que ja és habitual) .

Potser un dia que entre portar els nens a l’escola, passar pel banc, fer la compra, intentar no arribar tard a casa de la senyora que li faig el dinar. Tornar a casa, fer el dinar i sopar de la familia, per poder anar-me’n a la tarda a treballar, i a l’arribar poder sopar i seure una estoneta i resulta que no tinc dret a fer el que vull.

Doncs no!, el que es veu que no tinc és: Res més a oferir.

Au a la tercera base que anem!

Doncs no tenint-ne prou aquestes dones que acusen ara ens diran que això va en contra del feminisme. Ai mareta meva, en contra de quin feminisme?, i si m’expliquéssiu a que us referiu amb feminisme?, per què potser llavors ho entendria.

I és que estic començant a sospitar, que no tenim entès igual que és el feminisme. Però encara pitjor, molt em temo, que el teu feminisme, no em representa. I a banda de no representar-me, penso que feu servir la paraula feminista d’una manera, diguem-ne, una mica perversa i a la babalà.

I dic això per que el feminisme és o hauria de ser un moviment que lluités per equiparar els drets de les dones als dels homes i, per tan inclusiu sobretot en llibertats personals.

El feminisme que jo defenso és aquell que m’allibera, no pas em posa normes que em priven de fer el que vull.

Llavors, com es pot dir que una dona és feminista i jutjar i acusar i, per tant limitar la llibertat de dones que no fan les coses com tu vols?

Entrant una mica més a fons…

Però entrem en el tema més a fons. Fins el dia d’avui el masclisme, m’ha posat barreres en tots els àmbits de la meva vida. Tots, no se n’ha deixat ni un. No puc fer, no puc pensar, si ho pots fer, però no t’ho posaré fàcil per aconseguir-ho ( O el que vol dir, dissimularem però, no ho aconseguiràs), tot ens ha anat a la contra i, per tot això, les dones van haver de rebel.lar-se i començar el que anomenem lluita feminista.

I ara arriben unes dones, que no els agraden segons quines coses, i em diuen que si les faig vaig o anem contra la lluita feminista. I ho diuen així, sense dubtar ni un moment, sense saber res de res, de les nostres vides, dels nostres actes i de les nostres lluites.

Sense ni tan sols despentinar-se tu.

Sí, sí, a vosaltres, us ho dic!

Si a vosaltres us ho dic, a totes aquestes que us escandalitzeu per veure cossos nus. Potser ja ho feu, llavors em mossego la llengua i em retracto de tot absolutament tot el que diré, i fins us demano disculpes, per si us he ofès.

Però com que molt em temo, que no és així, et/us pregunto: – I tu?, si, tu, sí. Que fas tu per la lluita feminista? a banda de jutjar, criticar i preguntar des del sofà de casa.

Per què és clar, si jo et dic que per exemple en el meu cas, fa 11 anys que camino sola per la vida (per tant no depenc de ningú més que de mi) que sóc d’un col.lectiu feminista, que he ajudat a mes d’una dona que tenia por de la seva parella a prendre decisions. Per què he estat al seu costat i així sentint-se recolzades ho han aconseguit.

Penso que potser, només potser, el fet que de tant en tant ensenyi les tetes… que vols que et digui, potser no em resta tants punts en la lluita feminista, no creieu? Dones que acusen?

Contribueixes a donar força al patriarcat.

Com deia el meu pare: Au! Fot-li que no ha estat res!

Donar més força al patriarcat, doncs la frase us queda bonica. Però.. dones que dieu aquestes coses, de debò ho dieu seriosament tot això? Totes aquestes dones que acusen?

O sigui jo que faig el que em dóna la gana estic reforçant el patriarcat, bé, bé d’acord. Jo, la que fa el que li dóna la gana i quan li dóna la gana, jo reforço el patriarcat.

Però tu, que em jutges i em critiques per com em mostro o em vesteixo. ( Curiosament com ha fet sempre el patriarcat que ha marcat al llarg dels segles com havia de vestir una dona com cal i com s’havia de mostrar en societat) tu ets la feminista!

Tu que em menystens per la meva manera de fer i dius allò de: home, si fas això, després no et queixis que et passa allò. (Curiosament com sempre ha fet el patriarcat per excusar violacions i agressions sexistes) tu ets la feminista!

Tu que dius que vaig en contra del feminisme (Curiosament ho dius tu, que ataques a dones lliures per què actuen com a tu no t’agrada)

Però la que reforça el patriarcat sóc jo.

El patriarcat ja ho tenia calculat, beneites!

Doncs per ara jo a les úniques que veig enrevessades a la xarxa del patriarcat és a vosaltres. I ara mateix us ho explico, dones que acusen.

Mireu, heu caigut al més vil parany del patriarcat i us les doneu de feministes. Ara els feu vosaltres la feina bruta. Han aconseguit que vosaltres ataqueu amb la lliga de les “Feministes tal com cal”

No us adoneu, que ara ells ja tenen una part de dones que jutgen a altres dones?, de fet, no és res nou en la xarxa del patriarcat. Quantes vegades heu sentit a dir, és que les dones son més masclistes que els homes, és que treballar amb dones és molt complicat, és que les dones son molt dolentes i enrevessades, millor treballar amb homes, és que m’entenc millor amb homes que amb dones… i alguna més que me’n deixo.

Tant calculat que ho diuen dones. Dones que acusen.

I aquestes frases, normalment les sents a dir per dones! No és nou que les dones és critiquin entre elles! i per què?. Doncs per què forma part de la estratègia del patriarcat beneites!

“Divideix i venceràs” I al llarg dels segles i hem caigut com unes tòtiles.

Al llarg dels segles, ens han inculcat que havíem de ser les més boniques, les millors esposes, les millors mares, i les que millor ens comportàvem en societat.

Tenint en compte tot això i que no ens quedava un altre remei a la vida, que passava?, doncs que qualsevol dona que romangués al nostre costat era una rival. Tenint en compte a més a més, que el factor edat era crucial, ja des de ben jovenetes, rivalitzaven unes contra les altres, no es podien permetre quedar-se sent les solterones.

Passa el temps, arriba l’emancipació de la dona, aparentment hi ha canvis, però les frases que he mencionat abans no canvien i, molt al contrari, d’un temps ençà, per desgràcia, els judicis d’unes contra les altres, igual que el masclisme, casualment, estan augmentant.

Cada vegada hi ha més dones fent el que volen, i cada vegada feminismes més retrògrads, quiiiiina casualitaaaat!!! En un moment en què el masclisme està augmentant d’una manera preocupant. Perdoneu-me, però no trobo què res sigui casual.

No ens voldríem repetir.

El patriarcat s’està guardant les esquenes, i ho fa a través de feministes de visió encotillada, mireu ja fa uns mesos vam fer un post similar ” Feminisme i Erotisme” i per no repetir-nos us deixem el post enllaçat.

Però és que el problema a més va més enllà, és aquest tabú sobre la nuesa, la visió de la llibertat , de l’educació sexual que no hi ha a les escoles, però que tampoc hi ha a les famílies entre pares i fills per què molts no saben com abordar el tema.

Seguim amb la visió del Don Joan quan es tracta d’un home, i la fresca i puta quan es tracta d’una dona i, fent les mateixes coses.

Les dones sempre al punt de mira.

La crítica constant a les dones no para. Que si ets mare o no ho ets. Que quan ho ets vigila que fas per què en un tres i no res passes a ser mala mare (la majoria de vegades per fer el que fa el pare de la criatura, però en ell serà tot absolutament normal).

Que si quan et cases, que et quedes per vestir sants. Que si et divorcies, quan refaràs la teva vida ( No és considerat que hagis refet la teva vida, fins que et tornes a casar. Tingueu-ho clar, dones del món! ) i jo cridaria a tot el món als quatre vents:

Que vaig refer la meva vida quan vaig decidir divorciar-me RECONY!!!

Per què és clar, sant tornem-hi al revés no cal que es torni a casar, haurà refet la seva vida per què és un “Bon vivant”.

Malauradament, les dones sempre som jutjades i etiquetades per la societat patriarcal, per què s’espera d’elles que es comportin com Déu mana, (en aquest cas com vol el patriarcat) però, no estan anant així les coses, les dones més ràpid o més a poc a poc ens estem movent i això vol dir que moltes farem coses que potser sortiran de la norma establerta i ah, doncs mira, ho sentim, senyores de la lliga de les “Feministes tal com cal” però som feministes i farem el que ens surti del barret. Tant per feministes com per dones lliures.

i potser també dones que acusen, en ple segle XXI, hauríem d’anar vigilant segons quins comportaments teniu per què, molts d’aquests comportaments, a banda de ser carques, recorden massa a tots aquells acusadors i acusadores de dones que no eren bruixes, però com que no agradaven, acusaven com a tals.

Ara que ja tenim la segona part del post us el deixem enllaçat aquí, Dones que acusen Part 2


Dones que acusen.

Com sempre us deixem enllaçat Qui Som, pels que ens llegiu per primera vegada.

Aquest post enllaça amb aquests altres. Son un seguit de posts on reflexionem i expliquem com veiem nosaltres el feminisme.

Deixem aquí els enllaços per ordre, per si els voleu tornar a llegir o no els havíeu llegit. Anirem explicant en posteriors escrits d’altres aspectes que ens preocupen.

El meu feminisme. Part 1

El meu feminisme. Part 2


One thought on “Dones que acusen

  1. jo ho resumeixo en “enveja”..
    En el fet de no tenir el valor de totes les que realment són propietàries de la seva vida, de fer el que vulguin , sense vergonya, sense repressions, de prendre les decisions.. de gaudir del seu cos i la seva ment..
    Enveges.. i molta mala llet
    Bona nit
    Gata ❤️

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *