El llaüt menorquí

Spread the love

El llaüt menorquí

El llaüt menorquí. Encara puc recordar com si fos ara mateix. El dia que el vaig veure per primera vegada. És veure aquest paisatge, la mar en calma, el sol que la fa brillar com un mirall ple d’espurnes i tornar a sentir que sóc allà.

És curiós com el pas del temps, hi ha coses que per molt llunyanes que hagin quedat, mai les acaba esborrant.

Fa tants anys d’aquell dia i és com si fos ara. Jo portava nedant molta estona necessitava treure’m l’estres del meu cos. Cansar-me i estirar tots els membres. I vaig decidir que faria una bona nedada cada dia. Però de sobte aquell dia vaig sentir d’aquella fiblada, la cama dreta no em responia, va quedar enrampada. I a l’observar el meu voltant vaig veure amb una gran angoixa que la platja quedava molt lluny.

M’havia endinsat molt i ara tenia un greu problema. Vaig respirar fondo, i notant que m’enfonsava vaig decidir fer el mort.

Amb el vaivé de les onades i el meu cos flotant deixat anar al mar, vaig aconseguir relaxar-me.

Vaig girar el cap…

Vaig girar el cap, cap a la cala que ja no estava lluny, (si no hagués tingut l’enrampada) i el vaig veure allà, com una salvació divina. El llaüt menorquí que fondejava.

Sobre el preciós vaixell, veia una figura que es movia, i vaig començar a moure el braç com vaig poder. No sé encara com, per què entre la cama adolorida, que intentava no tragar aigua i que em sentia molt cansada de l’esforç de no enfonsar-me. Feia unes giragonses estranyes amb un braç per mantenir el cap fora i l’altre intentava allargar-lo tot el que podia per fer-me veure.

Em va semblar veure que el llaüt era més gros, però ja no vaig veure res més. Només notava la boca salada i el cap de cop ja estava sota l’aigua.

De cop i volta em vaig veure incorporada traient aigua. Ja no era dins el mar, a l’aixecar el cap vaig veure enlluernada aquell somriure, em va agafar i em va ajudar a posar-me sota l’entoldat.

Sort que t’he vist…

Una vegada a l’ombra, em va donar aigua fresca, i em va dir sort que t’he vist.

Jo no podia veure res més que aquells pectorals, tornejats i lluents pel sol, i vaig pensar, vols fer el fotut favor de dir alguna cosa? t’acaba de treure de l’aigua. Llavors vaig decidir comportar-me com una persona mig normal, i li vaig explicar que tenia una rampa a la cama.

Em va agafar la cama suaument, i jo ja volia fondre’m. No et moguis, que intentaré desenrampar-te, em va dir.

Desenrampar-me, ha dit i vaig pensar, la cama potser sí que l’estàs desenrampant, però hi ha d’altres parts del meu cos que ja no saben que els passa. Va anar acariciant el bessó a poc a poc però amb fermesa, movent el meu peu anar fent un angle recte. A poc a poc la musculatura s’anava destensant i va agafar la meva cama per la part baixa de la cuixa amb suavitat i la va anar estirant.

Estàs millor?

Jo no sabia on posar-me. Va aixecar el cap i va tornar a somriure, -Millor? -va dir-me-

Si i tant que millor, estava a la glòria entre la cama que ja no em feia mal, la brisa que passava i aquell somriure, estava extasiada.

Jo prou feina tenia a dissimular el que sentia. Però llavors quan va acostar-se a mi per aixecar-se, vaig acariciar-li les espatlles sense ni pensar-m’ho i ell és va acostar encara més. Em va fer un petó i va anar passant suaument les mans pels meus cabells.

Jo sense pensar en res més li acariciava la nuca i una orella mentre ens observàvem , llavors em va estirar sobre un petit tatami que hi havia sota l’entoldat del llaüt, i allà, ens vam deixar anar.

Les seves mans m’acariciaven molt suaument desde sota l’orella fins al mig dels meus pits. Anava molt i molt a poc a poc. En arribar als meus pits, els resseguia la silueta i tornava a pujar fins darrera l’orella. Així, va estar una bona estona.

Mentre les meves mans no podien parar de resseguir-li les natges. En cercles, fent una espiral de dins cap enfora fins que llavors passava subtilment els dits pels angonals i tornava a les natges en cercles, suaus i pausats.

El vaivé del llaüt menorquí…

El vaivé del Llaüt menorquí fondejant, semblava que ens marques aquell ritme pausat i sinuós. Sense presses per acabar aquelles carícies. El llaüt menorquí era una autèntica meravella, de fusta color mel brillant, combinat amb blanc. Uns màstils subjectaven l’entoldat on jèiem, de ratlles blanques i blau marí. Semblava irreal, de fet com aquell home, com la ´situació en la qual em trobava.

Carícies, brisa, olor de mar, somriures. Les nostres mans no paraven, però tampoc tenien pressa. A poc a poc ens anàvem agafant una confiança que de fet, semblava que haguéssim tingut des de el primer somriure que ens vam fer.

En aquell moment ja no vaig poder més, vaig agafar-li una mà i li vaig posar entre les meves cames, perquè sentís la humitat del meu sexe. Vaig introduir-li dos dits i me les vaig ficar dins la boca, després ell va tornar a posar aquells dits dins meu i els va assaborir lentament.

La meva mà mentrestant, anava acariciant el seu membre amunt i avall fregant amb fermesa i suavitat. Fent una espiral a mesura que anava pujant i baixant i amb l’altre mà tornava a acariciar el seu clatell.

La passió continguda…

La passió continguda anava creixent cada vegada més. Però semblava que cap dels dos volia que el moment s’acabés, eren uns moments plens de desig i olor de sexe. Les nostres respiracions anaven pujant i accelerant-se.

Em vaig incorporar una mica, ell va acabar d’estirar-se i vaig començar a menjar-me el seu membre amb fruÏció. Notant cada gota de la seva humitat, sense deixar-ne ni una mica, aquell líquid que havia començat a sortir per a aquelles carícies, aquelles mirades que ja portaven tota la lascívia dins dels nostres ulls, que havien aconseguit que tots dos estiguéssim totalment mullats dels nostres fluids.

Ell em va donar la volta i amb fermesa es va posar sobre meu. Va penetrar-me amb determinació i li vaig dir: -Folla’m. Folla’m fins ben endins, sense parar, sense pensar en res més que en desfogar-te.

A punt d’esclatar…

Ell va agafar un ritme assedegat, que em posava encara més calenta. I llavors jo, vaig començar a estrenye’l ben fort amb la meva vagina per notar encara més aquell plaer de tenir-lo dintre meu, de sentir-lo meu i sobretot, tot ell dins del meu cos ple de desig. Vam a compassar els nostres cossos que no paraven de moure’s cada vegada amb més intensitat. Sense cap mena de pudor ni de res més, que de necessitat de portar el desig fins al moment més fort de luxúria. Els nostres cossos suats, el sentir-nos un sol cos. Ell no parava de dir-me quina escalfor més plaent i jo notava com els seu membre creixia amb cada frase que repetia.

Finalment un esclat va fer que tots dos arribéssim a un orgasme humit, olorós i luxuriós com mai havia viscut. Ell va caure amb tot el seu cos sobre meu i jo vaig relaxar les cames que envoltaven la seva cintura. Llavors vam caure en un son profund, aquell relaxament i aquell mar en calma ens van transportar al més intens relax quan…

Ep, et passa res?

-Ep que et passa res? estaves ben lluny d’aquí, no?

Em vaig girar i el vaig veure amb el seu somriure etern. Aquelles espatlles i aquella mirada que seguien observant-me com el primer dia que ens vam veure. Em va passar un braç per l’esquena mentre jo tornava a mirar el mar i li vaig dir:

-Lluny? no, no era pas lluny d’aquí. Només era lluny en el temps…

I després de mirar l’horitzó una bona estona li vaig dir:

-Saps que mirava? El primer dia que ens vam conèixer.

-Sort que t’he vist em va respondre.

I va tornar a somriure com el primer dia. En 30 anys, mai havia deixat de fer aquell somriure cada vegada que em repetia aquella frase.


Com sempre pels qui ens llegiu per primera vegada us deixem enllaçat Qui Som

Be the first to reply

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.