Feminisme i Erotisme.

Spread the love

Feminisme i erotisme. Dones empoderades que fan de l’erotisme part del seu feminisme.

Mitges i erotisme. Qui controla que? El joc de l'erotisme es un joc de 2

Un cap de setmana de comentaris sucosos…

Parlem de feminisme i erotisme. Aquest cap de setmana passat, m’han passat a Tiwtter dues coses, que han fet adonar-me’n de la molta feina que queda per fer no tant sols amb els homes i el masclisme, sino també amb les dones, amb les nostres companyes de sororitat.

Us explicaré els dos fets i les reflexions a les que m’han portat.

El divendres se’m va acudir el hastag #ElMorboDeLesMitges, i em va venir molt de gust, no tan sols posar-lo a la descripció de la meva biografia, sino compartir-lo amb les meves companyes tuistaires.

I la veritat es que va tenir molt bona acollida! Però…. sempre hi ha un però! Malauradament, sempre!

Una noia va felicitar a una de les tuistaires, que van incorporar el Hastag a la seva fotografia, li va dir que era molt maca, que li quedava molt bé, però que ella no s’hi apuntaria per que li trobava a les mitges una connotació masclista.

Masclista una peça de roba que escullo jo?

Ummmmm???? Connotació masclista! ara si que jo no entenia res, vaig respondre-li, i li vaig comentar que si ho deia per un passat en el qual no hi havia opció, les dones anàvem amb faldilla i on ens calçàvem les mitges o ens fotíem de fred, doncs llavors havíem de considerar que en aquell temps tota la nostra roba era masclista. Però ara? Ara jo quan em poso unes mitges es per dues raons, una m’he vestit amb faldilla i fa fred, així que o em poso unes mitges o agafo una calipàndria! Mitges que cadascuna de nosaltres decidirem com seran, per estètica, per comoditat, primes, gruixudes, llises, amb estampats, pantys, mitges amb lliguero, mitges amb autoadhesiu, de licra, d’espuma, de cotó si son mes gruixudes, tèrmiques… “A gusto del consumidor” tu!

Però n’hi ha una millor…

i un altra raó, que es la mes divertida per mi, es, si escullo posar-me mitges un dia per que he quedat amb algú, igual que escolliré la resta de la roba exterior, escolliré la roba interior depenent de com em sento i les ganes de jugar que tinguem, dic tinguem per que per mi es un joc de dos, no li diré exactament que em posaré, d’avegades ho podem haver parlat, però moltes, es una part mes del joc, el factor sorpresa, el com em mirarà quan em vegi. Segons com estiguem encarant la trobada, penso com m’agradarà que m’observi, com serà mes impactant aquell dia … i moltes ara em direu, ho veus? per ell, ho fas per ell!

Per ell, senyores? voleu dir que no es per mi?

Per Ell? que ens hem begut l’enteniment! es un joc de dos, en aquest cas parlo del meu joc de dos. No! no! ho faig com a dona empoderada que fa de l’erotisme part del seu feminisme.

Dues persones que sabem i ens coneixem els gustos de l’altre, com ens sentim, i que ens ve de gust de tots els jocs, que ens puguin agradar. Així que, i tant que em vesteixo per ell, per ell i per mi! per que vestir-me d’aquella manera ens donarà molt de morbo, ens produirà mes desig encara, del que ja portem pensant en la trobada.

Fotografia de cames amb diferentes mitges. El Morbo de les mitges. No em sotmeto m'empodero.

No em sotmeto, m’empodero

Per que la roba que tinc, l’he triada jo, i escullo jo posarme-la. Per que la meva roba eròtica i sensual, les meves mitges (que em tornen boja, de morbo) m’empoderen. Si si, jo no em sotmeto jo m’empodero.

Per que no ens confonguem ara, utilitzar faldilles i roba interior bonica no ho hem de deixar de fer si ens agrada. jo vaig super estupenda amb els meus texans, de fet, com les mitges, els adoro, però no deixaré de posar-me faldilles ara, que precisament tinc la llibertat de vestir com vulgui. Aconseguir portar pantalons no vol dir que ara no em posi faldilles, vol dir que ara tinc la opció de vestir com jo vulgui. Per que ara podem ser Dones empoderades que fan de l’erotisme part del seu feminisme.

Però no ens quedessim pas aquí!

Llavors arriba l’altre tuit que aquest directament si que em va esgarrifar, una dona que s’autoanomena feminista, fa una piulada preguntant-se: – que els passa a les dones que necessiten ensenyar petxuga tot bé?

I això si que em va molestar molt, de fet, si sóc sincera, em va saber molt greu, em va disgustar, em va remoure i a la fi, si, em va emprenyar com una mona!

Per començar, qui ets tu per fer una pregunta amb tant de menyspreu, que vol dir aquest Tot bé? per una cosa que no entens? per que no ho preguntes directament a una de nosaltres? Bé, tampoc en treuries una resposta clara, per que raons n’hi han com dones que ho fan.

Però per posar-hi mes sal a la cosa, només va faltar veure moltes de les respostes, que si no tenen res mes al cap, que si no tenen res mes a oferir, que es la manera de guanyar seguidors (aquesta em va doldre especialment per que l’home que la va fer em segueix a mi, un perfil eròtic. però això donaria per un altre post, la doble moral de la societat, en fi) que no tenen autoestima, que després es queixen de rebre fotopolles, que després els molesta segons quin comentari…

Anem a pams…

Ep! Parem màquines senyores i senyors! analitzem bé aquestes respostes!!!! Eren respostes de machirulos recalcitrans de 300 anys i subscrits a la revista de la Santa Inquisició? per que ho podia semblar, oi?

Doncs no! no hi havia homes? i tant que n’hi havia, i de totes les edats també, nascuts entre el segle XX i el XXI, per desgràcia! Però… i aquí es on vaig sentir-me ferida del tot, les pitjors contestes eren de dones, de DONES! també nascudes entre aquests dos segles, no pas resucitades del segle XII al XVII que son el segles on, si no vaig errada, mes va “treballar” La Santa Inquisició.

Però a veure Dones, deixant de banda que us agradi, ho entengueu, o, ho compartiu, on es la sororitat ? quina necessitat teniu de jutjar-ho! que hi ha algun estrany encanteri que fa que per cada dona que ensenya el que ella vulgui del seu cos, dues dones que no ho volen fer, es queden despullades al mig del carrer de cop i volta? oi que no? Que si es que si, digueu-nos ho sobretot! que no ho sabíem pas, això! i no voldríem que ningú en sortís malparat!

A veure, bromes a banda, que al meu entendre, això es molt greu. No es pot entendre el joc de l’ erotisme, la sensualitat, el morbo.I que cadascú respecti la llibertat de l’altre en aquest sentit?

Atacant-nos unes a les altres, voleu dir que anem bé?

per que aquesta necessitat d’ atacar a dones que lliurement han decidit jugar a la seva manera, compartir el que volen i deixar-se de tabús? Perque estem parlant a mes a mes, de dones que han decidit tenir un perfil B, en anonimat per jugar en un context concret.

Que la nostra vida i les nostres “serradures” si, les que tenim per cervell, les fem servir durant tot el dia en la nostra vida quotidiana, que hi ha de tot i que a una dona li agradi el joc de l’erotisme, no vol dir que no hi tingui res al cap. que no tingui intel.ligència o preparació acadèmica o cultura. Per que tinguem en conte també, senyores, que la intel.ligència no te res a veure amb la preparació acadèmica (que depèn de les circumstàncies i oportunitats personals) o de la cultura, (que tampoc depèn de la preparació acadèmica).

O sigui per aclari conceptes: Es pot tenir ganes de Morbo, Erotisme i Sensualitat i ser intel.ligent a la vegada, tu! Quines coses, eh?

I segueixo, no veieu que aquestes dones son precisament, dones empoderades? han decidit obrir un perfil eròtic, o un perfil sensual o un de pornogràfic, el que elles han volgut. Cadascuna ha escollit la opció que mes li ha convingut . I qui les segueix ho fa per que vol.

I avui n’hi havia per totes…

I no tenint-ne prou el mateix dilluns, llegeixo un comentari de Valerie Tasso

a qui fa anys que segueixo, i es troba en una tessistura similar, un senyor periodista, l’anomena en un atac a un article cap a Amarna Miller que també reivindica l’empode rament a la seva manera. i com que el senyor periodista que també s’autoanomena feminista, no ho veu igual, doncs arremet contra ella i de pas contra totes amb les que no està d’acord, una d’elles Valerie Tasso.

Bufff! quina setmana comencem, estem a dilluns i això pinta d’allò mes tranquil!

Per que em torno a preguntar… per que hi ha tantes dones i homes que s’anomenen feministes i com que troben gent que no pensa exactament com ells, diuen que el que se surt de la seva idea, no es feminisme?

Perquè, que es feminisme, doncs?

A veure, el feminisme en definitiva tracta de fer entendre a la gent, d’educar-la vaja, en els valors que el genere, no ha de marcar els drets i les llibertats, res mes. que qualsevol gènere, sigui quin sigui, per que ja no ens podem quedar ja en el discurs binari (Aquí us deixo l’enllaç d’un article que trobo molt interessant a La Directa) no pot ser un handicap per viure en aquest mon.

Tots som persones i com a tals, tenim els mateixos drets i deures.

i hi ha diversitat? i tant que hi ha diversitat!

i diferències biològiques? i tant i per això ens fa mes rics, de fet gràcies a la diferència ens reproduim com a especie, però això no ha de ser un escull per uns i un avantatge per uns altres.

Caiem en la por de no ser prou bones nenes?

I sobretot, sobretot, no anem atacant-nos les unes a les altres, i ara torno una altra vegada a parlar de les dones, No veieu que ens han inculcat tant desde el punt de vista masclista el que pot o no pot fer una dona, que com vaig dir en el post anterior, /http://www.shhhb0.cat/la-revolucion-de-la-mujer-feminismo-y-sororidad/

Aconsegueixen posar-nos unes en contra de les altres? no veieu que vosaltres mateixes ens retreieu, per posar un exemple que després ens queixarem de la cossificació de les dones?

Doncs i tant que ens en queixarem! per que nosaltres no ens estem cossificant, nosaltres entrem en un context per jugar quan en tenim ganes, i ho fem nosaltres, no un altre per nosaltres, NO SAL TRES, quan ens ve de gust.

i aquí hi ha dones reals, no el que malauradament se’n diria una dona de portada. Dones de cada dia, veÏnes, companyes de feina, mares, filles, germanes, la dona que et pots trobar al metro cada dia, la doctora del teu cap, la noia que et somriu quan et dona la barra de pa cada matí, la caixera del súper, la biologa marina, la informàtica de la teva empresa… Dones de tot tipus, dones amb cervell, amb feines diverses i oportunitats diverses! que decideixen que l’erotisme es part de la seva vida i el fan servir quan elles volen, amb qui volen i com volen! Faltaria mes!

Així que per favor!

A aquestes alçades, estalvieu-vos la cantarella masclista que us tenen ben atrapades! ningú ve a dir-vos que que us passa que si tot be, per que no voleu entrar al joc. doncs com a mínim, una mica de respecte, empatia, i Sororitat!

Per que, no us en adoneu que caieu vosaltres mateixes, en un argument propi del patriarcat, de aquella es una puta, una fresca, no te prou intel.ligència. Després que no es queixin si els passa alguna cosa, que mira que fan, com vesteixen, on anaven, que deien? així caieu en un discurs masclista i recalcitrant, que acaba justificant qualsevol cosa que li pugui passar a una dona. Per que es clar, fent, dient, anant o vestint d’ aquella manera…

Sho va buscar!

Per favor dones del mon, per favor! SORORITAT! RESPECTE! i sobretot sobretot,

DEIXEM DE JUTJAR-NOS!!!

Siguem totes Dones empoderades que fan de l’erotisme part del seu feminisme.

O, com a mínim, respectem-ho.

Mitges i erotisme. Qui controla que? El joc de l'erotisme es un joc de 2
El nostre vestuari ens ha d’empoderar, no pas sotmetre. l’escollim lliurement per empoderar-nos, jugar i divertir-nos

8 thoughts on “Feminisme i Erotisme.

  1. Doncs jo considero que aquesta mena de tuits no s’han de respondre. Es donar peu a rèplica que no es mereixen

    1. Bé,el post no es basa només en la reflexió que fem d’aquest tuit, de fet si només fos aquest tuit, segurament pensaríem com tu. El nostre post ja s’estava cuinant quan va sortir aquest tuit i si t’hi fixes fem menció a tres fets, que son, per desgràcia, una petita mostra del que realment passa a la societat. Per això es un dels que varem agafar com a exemple, per que ja no es només la piulada, sino totes les respostes que se’n deriven. en aquesta i en totes les situacions similars.
      Moltíssimes gràcies per llegir-nos i per aportar la teva opinió!

  2. Si q ha estat un cap de setmana mogudet a can twitter, per sort, a part de les poc companyes, q no entenen el feminisme ni l’empoderament, hi ha molta gent, homes inclosos, q si ho entenen i defensen.
    Ens queda molta feina a fer, però ja se sap, no hi ha més cec q el q no vol veure….tot i això, no deixarem de ser dones lliures, valentes, eròtiques i femenines, cada una a la seva manera.

    Ja em teniu enganxada al bloc!!
    Una abraçada!

    1. Moltíssimes gràcies per seguir-nos!
      Mai deixarem la nostra essència i tant que no! Som dones lliures!

  3. Gran article! Queda molta feina per fer i les dones empoderades no esteu soles en aquesta lacra de la societat.

    1. Moltes gràcies! per sort hi ha qui està al nostre costat però malauradament, com diem, encara hi ha molta gent que te connotacions masclistes i tabús massa arrelats.

      1. No tinc dona ni fills ni nets.
        Ni tasto figa ni miro llenceria eròtica.
        I sempre que puc em deixo estafar per dones amb fills que necesiten diners.
        Un ruc mascle.

        1. Bones, primer de tot, gràcies per llegirnos!No entenem ben bé, el sentit del teu comentari, cap al tema del que parlem.
          Sobre les dues primeres frases, cadascú pren lliurement les decisions que vol.
          Sobre les dues últimes,si sempre que pots et deixes estafar, entenem que també prens la decisió lliurement,
          per tant, no deus ser tant ruc. Com tú bé dius, et deixes.
          Ens reiterem en donar-te les gràcies per haver-nos llegit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.