Feminisme i perspectiva LGTBIQ+

Spread the love

Feminisme i perspectiva LGTBIQ+

Feminisme i perspectiva LGTBIQ+. Doncs si, no podem entendre el feminisme de cap altra manera, per què el nostre feminisme és inclusiu.

Ara citarem un tweet de la @BelOlid de dilluns per què és d’una gran veritat:

Perquè els que ens maten són els mateixos, no entenc la lluita feminista sense perspectiva LGBTIQ+, ni la lluita LGBTIQ+ sense perspectiva feminista”.

Doncs bé, suposo que sabeu per què precisament ara, fem aquest post. Entrava dintre de les reflexions sobre com veiem nosaltres el feminisme i com el vivim, però no pensàvem que el dia que decidssim parlar-ne seria per uns fets tan fora de tota lògica per nosaltres.

Ens vam llevar diumenge amb la notícia de la mort d’en Samuel a La Corunya. Però uns dies abans a les festes majors de Terrassa i Sant Cugat del Vallès, ciutats molt properes una de l’altra dos nois Gais es van endur una pallissa per la seva orientació sexual.

I aquest matí, avui és dimarts (no sé quant trigaré a deixar enllestit el post) llegia que a València ja hi ha hagut un altre cas.

Aquests són els casos dels quals estem assabentats nosaltres en aquests darrers dies, per desgràcia això està a l’ordre del dia i malauradament, sembla que va a més.

I aquí, ho sentim però no ho podem entendre.

Jo vaig néixer el 1970, tenia un oncle avi gai que va haver de marxar a Veneçuela amb la seva parella. Per què eren perseguits.

Potser hi fa que a la meva família això era acceptat, tothom sabia que vivien junts i que la seva parella no era el seu “secretari” com deien quan anaven pel món, que jo no entengui segons quines mentalitats.

Però és clar, la gent és molt dolenta i van decidir que era millor marxar. De fet no van poder tornar fins ben entrats els 80, i el final de les seves vides el van viure a La República Dominicana.

Per mi, no hi havia cap diferència entre ell o els meus altres oncles. La diferència era tan trista que com vivien tant lluny, quan venien em feia vergonya veure’ls, per què eren gairebé uns desconeguts.

I vaig conèixer el meu germà postís.

Posteriorment vaig conèixer a la feina qui és el meu germà postís. Es va convertir en part de la meva família i la meva filla també ha crescut amb aquesta naturalitat. Com deia ella als nens del parvulari :

Feminisme i perspectiva LGTBIQ+

” Estimem a qui volem, no triem és el cor el que ho fa i no és fixa si és un noi o una noia”

I la seva mestra aprofitava a ma filla, per què els fes entendre als altres que l’homosexualitat era una cosa tan natural com l’heterosexualitat. Que el més important era estimar-se. Jo ho sé perquè la mestra em va explicar que ma filla era tan natural explicant com era el seu meravellós tiet X, que si no em feia res ella la deixava fer.

Per descomptat mai em va fer res, al contrari, si això podia normalitzar el respecte al que no és “políticament correcte” o “socialment normal” perquè en definitiva es tracta de persones que s’estimen, a mi ja em semblava bé.

Això era abans deien…

però és clar, això era abans dèiem fa uns anys, ara ja es poden casar i anar tranquils pel carrer. Sentiem d’avegades. Doncs no, hem fet una una involució que no creiem que acabi massa bé.

De fet aquest retrocés està a l’ordre del dia en molts aspectes, i les dones i el col.lectiu LGTBIQ+ ho viuen cada dia.

I el fet és que, per com ho veiem nosaltres, i com deia la Bel Olid, passa per què els que ens maten són els mateixos.

I qui ens mata?

Els fills del patriarcat blancs heterosexuals plens d’odi. I quan diem això ho diem molt seriosament a la vegada que ben preocupats. Per què el carrer ara per ara, és una olla de pressió.

Però tornant als fills del patriarcat dels que parlàvem. Vam escriure fa poc un post precisament: “El patriarcat també contra els homes” on parlàvem dels homes que no estan d’acord amb el masclisme i que aquest mateix els perjudica. Doncs avui toca parlar dels altres, dels homes masclistes que el patriarcat ha criat i ha convertit en els seus soldadets. Lluitant en pro de la MASCULINITAT, com si de la raça ària és tractés.

Si, sí, així mateix, un mascle ha de tenir unes característiques molt concretes, per començar és superior a una dona, això és de primer de Masculinitat Ària.

Després, evidentment li han d’agradar les dones, les seves nines per gaudir i fer-ne el que vulguin quan ells vulguin. Triomfador, superior, bon vivant, per això ara és quan li toca el rebre al col.lectiu LGTBIQ+.

Clar pensant com pensen ells a veure qui és el soca que no vol gaudir de ser un mascle, mascle. A veure qui no vol poder follar- se totes les dones que vulgui, com pot ser que un altre paio vulgui follar-se a un tio, però no només això, i que se’ l follin, però com és que els passa, son tarats?

Punt P senyors matxis, punt P…

( Doncs us hem d’explicar una coseta supermascles, el vostre punt G, que se’n diu punt P, el teniu situat a la pròstata, així que potser sou vosaltres els que us perdeu una part ben plaent de la vostra sexualitat. I això us ho estan explicant una parella home/ dona. No entraré en nomenclatures i maneres de viure la sexualitat, per què ara per ara, jo diria que segons qui està llegint això, està curtcircuitant) Seguim.

I seguim…

Bé, seguim, ja hem deixat a caldo els gais, actius, passius o versàtils, ara anem a per les Lesbianes, que qui us penseu que sou per dir que no voleu una bona polla, a callar i a obeir. I fins aquí l’explicació per les lesbianes.

Passarem als homes i dones Trans, a veure, com us ho han d’explicar els matxos de debò si ets home ets un privilegiat, i tu ara vols ser dona? Que t’has begut l’enteniment? I si ets dona ets dona, et fots i a obrir les cames, que dius ara de ser un home, va tira, tira que em farfaràs emprenyar.

Tenim els pansexuals, els intersexuals, els no binaris, els…. COLLONADES!

No veieu on estem portant als, pobres matxirulos? Es que els estem trencant els esquemes, Un home és un home i està per sobre de qualsevol altra cosa. Que per això va néixer amb un penjam entre les cames, i la resta a callar.

Aquí l’única cosa que s’ha de fer és demostrar qui és el més mascle. El que mana i té la paella, pel mànec.

És tracta en definitiva de qui és “El més novio de la muerte”

Però realment aquesta burla és una xacra.

Si, li hem intentat posar una mica de sarcasme per veure si algú encara podia reaccionar, caricaturitzant aquest patriarcat heterosexual blanc.

Perquè la realitat no és cap broma. Això existeix i s’ho creuen de veritat. Només cal en el cas de les dones, veure escrits dels grups d’Incèls. Diuen bestieses tant o més grosses com les que nosaltres escrivíem ara i el perill més gran és que ho diuen de debò.

El “La maté porque era mia” està a l’ordre del dia, igual que els crits de l’altre dia a un dels agredits de “muerte al maricón” O “calla maricón”.

Per això no podem deixar de dir Feminisme i perspectiva LGTBIQ+

Seguim amb el perill.

Doncs el que dèiem, estem en una societat heteropatriarcal blanca, que va més enllà de les fronteres, no es tracta només d’homofòbia i masclisme, també de racisme, de tot allò que s’escapa, dels estàndards, i ara no estic parlant dels “nouvinguts” No, això és un altre meló i no ens volem desviar. Es tracta d’un racisme global. Per això parlem d’heteropatriarcat blanc.

Fa un temps m’explicava un amic que va viure uns anys al Brasil, que allà les dones més morenes de pell, per sortir a, la nit, es maquillaven la marca del biquini de color clar perquè semblés que eren més blanques, i a alguns països africans on hi ha més població blanca, fa poc llegia que també és comercialtzava maquillatge clar, precisament per això.

Així que avui tot i que nosaltres dos en segons quins àmbits podem ser catalogats de peculiars, en realitat no podem oblidar que som uns privilegiats, som home blanc CIS i dona blanca CIS, amb la qual cosa, jo com a dona, tot i haver passat el que he passat, m’haig de considerar privilegiada.

I precisament per això nosaltres no podem entendre la lluita feminista sense perspectiva LGTBIQ+, perquè a banda que el feminisme per se, va néixer com un moviment inclusiu, cap dels dos seria capaç de dir a qualsevol col.lectiu que patis un abús, perquè la societat és injusta, no tu no formes part de la meva lluita.

Si, si formes part de la meva/ nostra lluita. Perquè en definitiva el masclisme va en contra de qualsevol que no sigui un gran i poderós mascle.

El feminisme tracta d’aconseguir una societat justa i equitativa, per qualsevol ésser humà. Tan senzill com això.

Però queda molt camí…

Però malauradament, queda molt de camí, i per això encara que cada Colectiu necessiti existir per ell mateix, els dos han d’estar units, perquè en definitiva, tots volem l’acceptació, la llibertat i el respecte per l’altre.

També volem fer una petita reflexió sobre el tema del patriarcat blanc, perquè sempre hi ha qui per justificar als d’aquí, sòl dir que qui comet aquests actes son els “de fora” evidentment molts de fora en cometen d’actes d’aquests, però per una banda només fan que engrandir la llista d’abusos i violacions, per l’altra, si la nostra societat heteropatriarcal blanca no fos com és, no tolerés aquestes coses i fos una societat igualitària i equitativa, aquesta gent potser s’ho pensaria dues vegades. Per això parlem de feminisme i perspectiva LGTBIQ+

Mirem la nostra biga si us plau!

En el suposat cas, que no fos així, potser llavors podríem comprar-vos el discurs. Mentrestant homes del propi país segueixen campant com volen, apallissant, intimidant i violant.O potser heu oblidat La manada? o el cas de Nagore de 2008, fets per cert, que van passar tots dos en festes de San Fermin.I aquests son dos exemples on els violadors i abusadors son del país i no uns qualsevols, en el cas de la manada hi havia fins i tot GC, en el cas de Nagore, el seu violador i assassí, avui en dia és psquiatra i està exercint en una clínica. Aquesta és la societat que tenim.

Així que no vulgueu escudar-vos en el que fan els altres. La nostra responsabilitat es arreglar la nostra societat heteropatriarcal blanca, prou excuses i assumiu d’una vegada que tenim una societat masclista, homòfoba i transfòbica.

Assumir-ho és el primer pas per posar fil a l’agulla.


Com sempre, us deixem aquí enllaçat Qui som, pels que ens llegiu per primera vegada.

Be the first to reply

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *