Gràcies fins sempre. Part2

Spread the love

Gràcies fins sempre. Part2

Gràcies fins sempre.

I ja han passat alguns mesos d’ençà que tinc aquella samarreta encara per rentar. La meva samarreta preferida estripada deixant-la inservible ( Primera part ).  

Aquella samarreta és l’única prova del que va passar, i quan no em crec el que vaig viure aquella nit l’agafo i l’oloro ben fort per recordar la seva olor… recordar-la a ella … recordar el que va ser i que mai més serà.

Cafè, cigarreta i engego la tele… hauria de deixar de fumar, però des de fa uns mesos noto que em falta quelcom, i tinc un buit que no sé omplir.

I és que ja puc follar amb totes les ties que em creu-ho, ja puc fer el que sigui però el buit continua, les ganes de tornar a sentir la seva olor, el tacte de la seva pell, la seva veu…

Deixo la tassa del cafè a l’aigüera. Samarreta, texans i les convers velles. Em lligo els putos cabells que no paren de créixer i cap a la feina.

Feina de merda…

Què dir de la feina, feina de merda dins una cuina d’un restaurant de merda amb un jefe de merda que em paga una autèntica merda. Però no tot és dolent. Per què mentre estic aquí recluït no penso en res, no oloro res, no noto res… i així passen els dies.

Comanda va i comanda ve, i crits i soroll i el got que tinc amagat amb un gintònic ja gairebé torna a estar buit. Bec massa, fumo massa… puta vida que quan trobo el que vull m’ho fa desaparèixer sense més… puta vida!

Acabo la meva jornada, o mitja jornada com l’hi agrada dir a l’inútil de jefe, ja que faig quasi 12 hores diàries.

Torno cap a casa i paro al bar del Pepe a buscar tabac que se m’ha acabat. I demano una birra.

A la barra els de sempre, parlant del mateix de sempre ….

No tot és com sempre…

Però notava quelcom d’estrany, quelcom que em feia estar intranquil. Feia dies d’aquesta sensació. Algú em seguia? Algú m’observava? No, massa alcohol.

Arribo a casa, buido el cendrer i m’estarrufo al sofà … A l’edifici ja quasi no queden veïns. El propietari ha decidit que ven l’edifici i està fent fora tots els inquilins… ja ha començat les obres i des de fa uns dies que no em deixen dormir. Però que han de treballar a totes hores aquests fills de puta?

I vinga cops a les parets, i vinga cops a la porta … algun dia em reformaran el pis amb mi a dins … i més cops …

-Que són les 10 de la nit fills de puta! Pareu ja de fotre merder.

I sento una veu que em diu:-Tu a callar puteta!

Com? Que puteta jo? De què vas tros de fill de la grandíssima puta?

Obro la porta i em quedo petrificat, és el capatas de l’obra. El que havia sigut veí del 5è pis. El que atonyinava al meu somni, al meu àngel, a la meva olor, a la meva buidor…

-Com estàs puteta? Amb tu tenia ganes jo de parlar.

-Però … jo …

Zas! Bufetada de dreta esquerra que arriba seguit d’un cop de puny al ventre. Caic a terra rendit. No puc respirar.

-tu em vas prendre la meva puteta i algú l’haurà de substituir. Em va costar trobar-la de nou i al final m’ho va explicar tot desgraciat! L’hi vas destrossar el cul i jo ara te’l destrossaré a tu!

Collons! Però què està passant? D’on surten aquests dos tios? 

Em rendeixo

Gràcies fins sempre

-Deixeu-me anar cabrons!!!! Deixeu …

Doncs no puc dir res més, noto com quelcom dur i gros em rebenta per dins, el fill de puta m’està follant el cul mentre m’insulta i no puc parlar, no puc cridar, no puc … espero que acabi, només espero que marxi i si vol, que després em mati.

I caic a terra, del meu cul en surt tota la seva escorreguda… escorreguda de color vermell… m’ha rebentat literalment.

No puc caminar, tinc tot el cos adolorit. Mentre ell em follava els altres dos em colpejaven per tot arreu i no puc ni quasi caminar.

M’aixeco i busco el telèfon, truco a l’Angi. L’Angi és un rotllo que vaig tenir, treballava de terapeuta i abans havia sigut auxiliar d’infermeria … necessito que algú em curi, necessito que algú …

Truco i no respon. Merda hòstia! Però què collons faig… 

Estic estirat a terra i m’adormo.

Una llum.

De cop i volta em desperto, tot blanc, molta llum! Què feu? Deixeu-me!!!

-Estàs a l’hospital, som aquí per ajudar-te. Sento que diu una veu.

-Tranquil, els he trucat jo, t’he trobat mig mort. Diu l’Angi.

-Però què t’ha passat?

Miro, mig somric, però tot em fa mal.

Em seden i quedo atontadisim. Quina drogada que porto a sobre… de cop, una olor.

Aquesta olor la conec, vull més d’aquesta olor.

-Bones, al final sereu dos a l’habitació! Diu el celador…

Miro al costat, aquella olor, aquells ulls, aquells pits… és ella.

Allargo la mà, la toco, em dóna la seva mà i ens mirem.

El destí ens ha dut als dos a l’hospital i a la mateixa habitació. Però, què l’hi ha passat? 

Tanco els ulls, dormo amb la meva mà agafada a la seva. Ella va dir gràcies fins sempre, i espero que ara ja no sigui cert.


Per fi tornava a estar al seu costat.

Aquella olor em transportava en un món de fantasia, aquell somriure tendre i aquella mirada picarona. Per fi tornava a estar al seu costat. Ja no era gràcies fins sempre. La miro de reüll i puc entreveure perfectament com es marquen els seus preciosos pits arrodonits i dalt de cadascun aquell mugró perfecte, punxegut i desitjós de la meva llengua.

La miro, l’observo i veig com les seves precioses cames estan nues, sense res que les tapi i impedeixi que gaudeixi de cada centímetre de la seva pell fins a arribar a aquelles natges que ara estan mig tapades.

De cop, noto que m’estreny la mà, la miro i em diu: -ei, com estàs? Jo l’hi responc: – al teu costat sempre estic be. Ens mirem, somriem, i ella em diu: -potser això t’alegra una mica, mentre es descorda la bata que porta deixant els seus dos pits a l’aire.

Aquell desig d’ella.

La miro fixament i l’hi dic que desitjo fondre’m de nou amb ella, que desitjo tenir els seus pits a la meva boca i resseguir amb la meva llengua els seus mugrons, besar els seus llavis i notar com la seva llengua busca la meva. Li dic que necessito tocar la seva pell, sentir l’escalfor del seu cos, notar com batega el seu cor enganxat a la meva pell, que necessito parlar-l’hi a cau d’orella, que necessito… No puc dir-l’ hi res més, s’ha aixecat i ha deixat caure la bata que duia a terra.

Nua del tot, com sa mare la va portar en aquest món. Em mira, la miro. S’atansa cap a mi i em diu a cau d’orella “fes-me teva una altra vegada”. M’aixeco amb dificultats, l’agafo de la cintura i l’atanso cap a mi mentre els meus llavis es fonen amb els seus, la meva mà acarona els seus cabells i va baixant per l’esquena fins a arribar al seu cul. L’agafo amb força, no vull que res pertorbi el desig que tinc d’ella. Les nostres llengües comencen un joc ferotge de llepades, els nostres llavis es besen una vegada i una altre mentre ella em posa la seva mà a l’entrecuix mentre em somriu dient-me: – aquí hi ha algú que està molt content!

Fes-me teva…

Em descorda la bata, els dos completament nus ens fonem en un de sol, el meu membre comença a jugar amb el seu entrecuix buscant el camí a l’èxtasi. De cop noto que ella obre un xic les cames i es col·loca el meu membre i em diu:

– estigues quiet, vull follar-te jo! I estic quiet mentre noto que a poc a poc la vaig penetrant, crec que explotaré de desig, crec que explotaré de plaer i de cop noto que ella em folla de cop. És tota dins seu. Es queda quieta. Immòbil. Silenci. Comença a moure’s, provocant-me una sensació de plaer indescriptible.

La seva pell suada enganxada a la meva i les meves mans resseguint el seu cos, la meva boca jugant amb el seu pit. Noto com cada vegada que em folla em cau un regalim del seu nèctar per les meves cames. No recordo una dona que mullés tant. Accelera més i més mentre em xiuxiueja: – em corro, em corro… i una font de plaer brolla d’ella deixant el terra completament moll.

Es gira i em mostra el seu cul mentre em mira, somriu i em diu:

– he sigut dolentota, em fas pam pam al culet? Apunto el meu membre a l’entrada del seu cul i d’una sola envestida entra sol… Els seus esbufecs em diuen que ho està gaudint, els meus esbufecs em denoten que no tardaré gaire a escorre’m.

L’agafo dels cabells amb una mà mentre amb l’altre l’hi assoto les natges del cul mentre l’hi dic:

-nena dolentota, aquí tens el teu càstig per marrana i putota. Mentre ella em somriu i em diu:

-folla’m més fort encara, escorre’t dins el meu cul! I noto com el meu cor s’accelera cada vegada més, em falta l’aire i estic a punt d’escorre’m!

“piiiiiiiiiiiiiiiiiii” …

Noto una molt forta fiblada al pit, obro els ulls i veig un home calb que em mira i em diu: -benvingut al món dels vius, has tingut una aturada cardiorespiratòria.

Fill de puta, cabró, desgraciat penso dins meu. Estava a punt d’escorre’m. M’adono que res ha estat real, estic a l’hospital, sol. Sol de nou sense ella, he estat a punt de morir. Hagués desitjat morir al seu costat sincerament. I ara aquests s’han capficat en ressuscitar-me i tornar-me a apartar d’ella.

-Ara se sentirà cansat, l’hi posem una mica de medicació perquè descansi. M’adormo. Estic sol. Ella ja no hi és. Em falta la seva mà. Al cap ressona aquella maleïda frase, gràcies fins sempre…


Gràcies fins sempre.

Normalment, aquí acabaria el relat o millor dit el post. Però com dèiem hem començat una nova idea, un nou format.

Gràcies fins sempre a partir d’ara és molt més.

Ara us demanarem que cliqueu entreu i llegiu, l’altra part del post. El patriarcat també contra els homes.

One thought on “Gràcies fins sempre. Part2

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.