Grassofòbia/Gordofòbia i la manipulació encoberta.

Spread the love

Grassofòbia/Gordofòbia i la manipulació encoberta.

Grassofòbia/Gordofòbia i la manipulació encoberta. És un post que hauríem pogut titular també: –“Us heu pensat que som idiotes? o “Quins ous que teniu cretins!” però mira, ens hem volgut centrar i posar un títol més políticament correcte o de simplement, “Ser més guais“.

Per què al cap i al fi, d’això es tracta no?, de ser políticament correctes, de ser els més guais de la societat moderna i sobretot de  seguir fent calaix i res més.

Anem a pams i ens expliquem. Fa relativament pocs dies, ha començat a veure’s per televisió, xarxes, revistes i tot els punts on podem trobar publicitat un nou anunci sobre roba interior, d’una coneguda marca.

Aquest anunci, pretén fer-nos creure que forma part de la nova conscienciació social, en diem així, però fa riure, de fet de conscienciació social res de res, si no ara nosaltres no tindríem tema per al post.

Doncs bé com anàvem dient, volen fer-nos creure que són una empresa que pensa en totes les dones i té talles per tothom. Bé si tenen o no talles per tothom, no ho se. Jo haig de dir que no tinc problemes per trobar la meva talla. Però que intentin fer passar que hem de trobar la nostra força, la nostra bellesa, que ens estimem pel que som, per què som dones, per què totes les formes són boniques, i no importa quina forma tinguis…

Ooooooh My god

Quins collonassos que arribeu a tenir! I mentre diuen en essència això, ens treuen 4 noies amb formes diferents és veritat. Però totalment normatives!!!! Grassofòbia/gordofòbia i la manipulació encoberta.

Que a veure, són quatre formes  femenines diferents perquè hi ha quatre noies. I a més a més són d’origen ètnic diferent. Podria ser molt millor un anunci de roba interior que volgués expressar que tenen roba interior per a totes les dones (que tenen un cos perfecte o quasi perfecte) de diferent origen ètnic.

Heu parat a pensar que pot suposar a això per les dones? Heu pensat per un moment que pot pensar la dona que es vegi reflectida amb el cos de la que tu has posat com a dona més grassa? Per què nosaltres sí.

Per què si per tú senyor “Publicitat Patriarcal”, consideres que la publicitat que has dissenyat representa les dones grasses?, que fem ara? Ets o sou conscients que la noia que vosaltres en dieu “grassa” o la fotografieu com a “grassa” compleix tots els cànons de bellesa que vosaltres establiu diàriament?

L’altre és. I totes aquelles dones que estan més grasses i no es veuen reflectides ni de bon tros (normal per què ens estàs ensenyant un cos totalment normatiu) i s’enfonsen en la misèria encara més? Per què és clar, fins ara estaven acostumades que elles no eren representades, però ara ens vols fer creure que sí! I es miren, miren la pantalla, el catàleg o el que sigui i veuen la teva misèria. Sí, la teva misèria per què ets un miserable! Tu, si tu Patriarcat publicitari, tu ets un miserable. Per què fer veure que ets profund i raonable. Que l’important són les dones reals i seguir venent un producte normatiu, és ser un gran miserable.

Que volem dir amb producte.

Quan parlem aquí de producte normatiu, no parlem de la roba interior. No, ens referim a les dones que volen representar i ensenyen, a banda de les models en si.

Em aquest cas la model, fa un paper, representa les dones que són com ella i per això, fotògrafs, càmeres, il.luminadors, maquilladors, estilistes, perruquers, i posteriorment editors i retocadors, tant en vídeo com en paper aconsegueixen el que per avui en dia és consumit com estètic.

Diem això per què, encara que no es vegi, aquelles dones que fan servir per desenvolupar el seu producte, també són reals. També tenen granets. A vegades la pell resseca com totes. Potser cel.lulitis que s’encarregaran que no vegis. Estries que maquillaran, i tot un seguit de tècniques que faran servir per embellir el producte final que t’ensenyaran.

L’estètica, cànon estètic, gust estètic …

Doncs bé, des de la Grècia antiga fins als nostres dies, s’ha anat parlant de l’estètica i els cànons estètics, del bon gust, lligat a les estètiques del moment. I tot amb la intenció de definir que és la bellesa o el correcte en cada corrent artístic perquè sigui bell. L’ésser humà te facultats per les arts i la filosofia i sempre ha estat un tema que ens ha preocupat.

A la humanitat hi ha hagut èpoques en què una dona per ser acceptada en la societat havia de ser blanca de pell i molt prima, i com més blanca i prima millor era. En aquesta època les dones bevien vinagre i s’encotillaven fins al punt de desmaiar-se cada dos per tres.

En altres èpoques s’entenia que la dona grassa, amb moltes corbes era la dona ideal, ja que s’entenia que la dona havia d’engendrar i que una dona grassa era més fèrtil.

Però adonem-nos que poden haver-hi molts records i cànons de bellesa i la majoria són creats per la societat masculina envers les dones. Perquè com bé ja sabem la societat la manen els “homens” i les dones calladetes i a servir a tots els “homens” i res de quixar-se ni aixecar la veu, no sigui que…

Això és un ínfim i barroer resum per part nostra, evidentment, us hem enllaçat els resums de la wikipedia per posar una mica en context.

Però són si més no, unes bases per poder seguir desenvolupant les teories o raonaments, que ens passen pel cap.

I el que ens passa pel cap és:

Que passa quan orquestrem una estètica normativa cap als cossos de les dones per part d’ indústries com les de la moda, la cosmètica, la farmacèutica, l’alimentaria i traspassem fronteres més enllà de l’art i la filosofia? Tot plegat ens fa pensar que tan sols serveix per engreixar els comptes corrents de tots aquests Lobbys i aquestes indústries!

Grassofòbia/gordofòbia i la manipulació encoberta.

Doncs que la gran maquinaria capitalista (malauradament patriarcal en essència), va veure el cel obert.

Doncs que la gran maquinària capitalista (malauradament patriarcal en essència), va veure el cel obert quan es va adonar que podia manipular les ments de la societat, per què veies estètics només uns paràmetres concrets.

Si aconseguia que uns cossos concrets fossin la visió perfecta del que és bell, podien començar a posar productes al mercat per aconseguir que tothom fos així. Per què tots volem ser normatius. I tots volem ser normatius per què això vol dir que som bells. I si som bells som acceptats, per què el que és bell i estètic és el que és bo. I comença aquí la Grassofòbia/ gordofòbia i la manipulació encoberta.

I així és com una vegada més…

El patriarcat ens sotmet a tal pressió, que no només els que se surten de la norma establerta ho passen malament. Si no que els que hi són amb més o menys gràcia, per una banda es passen el dia angoixats per no deixar d’estar-hi, però a la vegada no acabant mai de ser “allò” amb el que la societat els “obliga a emmirallar-se”. I per altra part  desenvolupant cap a ell o cap als altres el que avui en dia s’està posant sobre la taula: la Grassofòbia a la societat. Així és com podem veure com la Grassofòbia/gordofòbia i la manipulació encoberta no és més que una gran campanya de màrqueting que té a la societat emmirallada en uns miratges totalment manipulats.

Seguim…

I mentrestant augmenten els casos de TCA. La gent perd la noció del que és un cos humà real. Aquí en “Usted que filtro usa” Ens vam quedar del tot petrificats. Ja érem conscients que Instagram estava portant molts problemes de cosificació i que ara s’ha obert un debat força interessant, però que la gent es vulgui fer una operació de cirurgia estètica per tenir la cara com un filtre, això ja ens demostra que tenim un problema molt i molt seriós.

Ja no som conscients que un cos o una cara poden tenir: pèl, granets, cicatrius, cel.lulitis, estries, taques, pigues, berrugues… El cos humà és divers i cadascuna de les coses que acabem de mencionar, formen part de la naturalesa humana. En cap cas diem, que si ens depilem o ens posem crema hidratant i ens cuidem una o altra cosa ho estem fent malament. Doncs no! Ni de bon tros! El que nosaltres volem dir és que una cosa és cuidar-se, acceptant- nós i l’altre obsessionar-nos per què si no aconseguim tenir-ho tot com ens diuen, no som prou vàlids per aquesta societat. Cuidar el cos ha de ser part de cuidar-se en l’àmbit de la salut i prou.

De fet, escrivint ara això, recordo també que fa temps vaig llegir un article sobre noies orientals que volien operar-se per tenir cossos com els dels dibuixos d’algunes novel.les gràfiques Manga. Cosa que és absolutament impossible una dona amb una cintura tan remenuda com aquells dibuixos no podria mantenir-se dreta. A això ens referim, no podem perdre el nord en cap sentit perquè una pressió estètica social, que ha estat perfectament orquestrada ens ha arribat tan endins.

Una coseta important

Ara sí. Tornem al tema dels cossos no normatius. Perquè l’altre dia llegíem a una noia que segons ella deia que era grassa. Com arriba afectar veure aquesta falsa acceptació de cossos. Ella comentava que precisament aquelles noves models que s’incorporen ara, res tenen a veure amb la vida real, no se’ls veu cap de les coses que ningú accepta sobretot sacsons i cel.lulitis. 

En resum i per anar finalitzant aquest post.

El cos canvia, el cos pot canviar, el podem modelar com vulguem, però tan sols hi ha una cosa important en aquesta vida que és la persona. Tan sols importa el contingut del que el cos alberga i no pas aquell recipient que conté les emocions i vivències personals.

Cuidem a les persones i cuidem-nos, acceptem als cossos tal com acceptem les ments i les personalitats.

Sapiguem-nos tots plegats intel·ligents i deixem de voler ser “guais” per a què un, o un altre ens accepti, per complir normativament tot un seguit de “merdes” que ens autoimposem per agradar  a aquella persona que tan sols l’importa el nostre continent i tant l’hi és el nostre contingut, la nostra forma de ser, les nostres experiències, les nostres pors, les nostres alegries.

No deixem que la grassofòbia/gordofòbia i la manipulació encoberta, governi les nostres vides.


Us deixem aquí Qui som, per a tots els que ens llegiu per primera vegada

us deixem aquí la resta de posts sobre la Grassofòbia/ gordofòbia que hem escrit, perquè els tingueu a mà. Entrant aquí que és el primer, els trobeu tots enllaçats

Grassofòbia/ gordofòbia i la manipulació encoberta
Grassofòbia/gordofòbia i la manipulació encoberta.

Be the first to reply

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *