Grassofòbia gordufòbia 2.0

Spread the love

Grassofòbia gordufòbia 2.0

Grassofòbia gordufòbia 2.0 ( i si, jo gordu ho escric amb “u” final)

Ja fa dies que amb la Shhhb parlem sobre els diferents cossos, d’estar més o menys gras, dietes, i altres “merdes” sobre com hem d’estar i com la població general diu que hem d’estar.


Si, avui qui comença escrivint sóc jo, en Resclar i us vull fer un repàs de quatre o cinc reflexions tot repassant la meva vida.


Ja de ben petit era un nen més aviat ample. Sí, ho reconec. Sempre m’ha agradat el bon menjar i si em voleu fer feliç, un txuletón de quilo amb una ampolla d’un bon vi, amb uns pebrots “del padrón” amb una crema catalana cremada i amb nata a sobre de postres, un cafè amb gel i un parell o tres de xarrups d’orujo blanc em fan extremadament feliç! sempre amb bona companyia, esclar!


Però això és ara, que sincerament me la porta bastant fluixa si la balança diu 90 kg o en diu 95.

Anem a pams


Anem a pams i comencem pel principi.
Sóc de l’època en què quan arribava a casa a la tele hi feien una sèrie de dibuixos animats que era “Doraemon”.

En aquesta sèrie hi havia el nen tontu que no sabia fer res que era el nobita, la nena mona que era la Shizuka, el nen ric que era el Suneo i el nen gordu, talòs i maldestre que era el gegant.
Doncs si, jo de petit era gordu i talòs i al col·legi doncs era la burla de companys de classe i de mitja escola. Aquí ja anem començant amb la grassofòbia gordufòbia 2.0.


He de reconèixer que ja essent més grandet el meu físic sempre va ser el d’un nen/noi passat de quilos més o menys amb forma, ja que sempre he sigut molt esportista, però que he tingut la lliçó del menjar molt apresa.“ Amb el menjar no s’hi juga i el que hi ha al plat t’ho acabes tot”.

Aquí val a dir, que qualsevol que tingui un cos, que no sigui un de molt concret dels diferents cossos masculins que es poden tenir, ja has begut oli. Per què seràs titllat del gras tota la vida.

No és d’estranyar doncs que fins que un no té prou amor propi per acceptar el cos que té i treballar en la part psicològica de l’alimentació no comencen a canviar certes coses.

Ens premiem amb el menjar?


En aquest punt m’agradaria fer un petit incís i recordar que moltes vegades el problema d’algunes persones amb sobrepès és l’associació psicològica que des de petits tenim amb el menjar.

Grassofòbia gordufòbia 2.0

Estàs trist? Croissant de xocolata.
Estàs content? Dos croissants de xocolata
Et vull fer un regal perquè t’has portat bé? Croissant de xocolata.
T’has portat malament? Avui per berenar una poma
I així l’educació nutricional de molts anys.

Molts nens creixíem i creixen encara avui, entenent que un tipus de menjar, que normalment coincideix amb poc saludable, és per una ocasió especial o per premiar alguna cosa, i que si es porten malament el que menjaran, serà verdures o fruita.

No estem dient que no es pugui consumir de tot, nosaltres també ho fem, però de tant en tant. I havent entès que menjar d’una manera equilibrada no és menjar coses que no t’agraden o et fan la vida infeliç, o et quedaràs amb gana tot el dia.

Al que ens referim és al fet per exemple, de veure a la porta de l’escola pares i mares dient: “Avui t’he portat una poma per què estàs castigat” Havent vist que els altres dies aquest nen o nena li portaven un pastisset industrial o un entrepà amb crema de xocolata. Això ens fa créixer amb unes associacions sobre el menjar ben perilloses. Grassofòbia gordufòbia 2.0.

Seguim, seguim.


Continuem doncs en la meva vida!
De jove, practicava diversos esports, no pas perquè a casa creguessin que necessitava aprimar-me sinó perquè si em cansava no donava tant pel sac. Si, era un xic mogudet jo, i a casa meva poc temps tenien per cansar-me així que apuntat a fer futbol, handbol i altres esports!


Així que era el que practicava esport i després recuperava menjant tot el que trobava.
Ma mare, de més gran, de sempre em deia: ”tu menja per la gana que tinguis” i jo, doncs dinava i/o sopava com si s’hagués d’acabar el món!

I arriba el moment de les hormones!


I va començar aquella època en què es comencen a bellugar les hormones i les ganes per agradar als altres i començar a sortir de festa i com us podeu imaginar… no em menjava un rosco perquè qui anava amb el grassonet del grup havent-hi altres nois amb cossos esculturals?


Pos res, vaig començar a fer dieta i si, us puc dir que tot i no haver estudiat ni dietètica ni ser nutricionista em conec tots els trucs i “truquillos” de totes les empreses i marques conegudes que sota el lema “fes el que jo et digui i t’aprimaràs i estaràs boníssim” et venien mil productes i dues mil merdes pel cos.
Resultat? Continuava sent un gordu però amb molta gana!


I si, estic rient perquè recordo aquella època de preocupació de voler baixar uns quilets per agradar i per ser i per…
Res tu, m’ha costat uns anys de la meva vida però he après algunes cosetes i alguns truquillos dietètics que vull compartir amb tots vosaltres!
Si et ve de gust, menja-t’ho
Si algú et diu “de debò ara et menjaràs això?” engega’l a la merda, sense miraments.
Repeteix el punt 1 i 2 cada dia.

Dieta saludable, exercici i vida social.

Doncs si, tot i que procuro portar una dieta saludable (que no super sana de la muerte) a base de productes de qualitat i de Km 0, últimament quan començo a treballar i faig el cafè em menjo un xuixo de crema industrial ple de sucres i merdes vàries. I no sabeu pas lo bé que se’m posa!!!

D’altra banda, també podem parlar de l’exercici físic a realitzar.
Caminar, córrer, nedar, bici… Reconec que és important moure’s i que és important l’exercici físic. Però per mi és molt més important fer un parell o tres classes de crossfit setmanals pel cap ( psique) que no pas per la panxa (és meva, jo l’he pagat i punt).
Coincideixo amb molts nutricionistes de veritat i molts nutricionistes de mentida que els humans ens hem de moure, la vida sedentària no és saludable i que mengem moltes moltes merdes (alimentació poc saludable).
Sí, és cert. Però no de verduretes bullides i peix al forn viu l’ésser humà!
L’ésser humà viu d’experiències, de vida social, de records… i per mi gran part d’aquestes experiències i records es troben al voltant, començant o acabant en una taula, amb bon menjar, bon beure i millor companyia.

Així que, i ara posant-me seriós (em costa, ho sé) quatre consells que m’han donat a mi i que a mi em funcionen.
Menja de tot, quan tinguis gana i cada moment el que et vingui de gust.
Mou-te, procura fer exercici, el que t’agradi, el que puguis fer. I no pas pel cos sinó pel cap!
Procura que tot el que mengis siguin coses poc processades, evitar el sucre i els ultra processats.
Beu, per anar bé, més aigua que cervesa!
Després d’un festival de menjar i alcohol, deixa un parell de dies descansar el cos menjant coses més suaus.

Costa però hem d’aprendre a engegar a la merda.

I a partir d’aquí, una cosa que va molt i molt i molt bé pel cos és aprendre a engegar a la merda a tot aquell que faci un mínim comentari sobre si estàs prim, si estàs gordu, si estàs…
A la merda coi! estic sa ( segons l’analítica feta fa 3 setmanes estic millor que ningú) cap problema de salut i ara m’he d’estar de menjar-me el meu xuixo de crema perquè tu creus que a mi no em va bé? Jajajaj a la merda tu i ara me’n menjo dos! un perquè em ve de gust i l’altre perquè vegis que faig el que vull quan vull i com vull.

Bé, espero que entre tots comencem a aprendre que darrere dels cossos hi ha persones, hi ha històries i moltes vegades un cos no s’entén sense saber la història que l’acompanya.
No jutgeu si us plau i molt menys no jutgeu a la canalla. Ensenyeu-los i expliqueu-los les coses, però deixeu que facin!
I fins aquí els meus consells de merda d’un ex-gordu que ara és un gruixut feliç que fa dies que té unes ganes boges de menjar-se un txuleton de quilo i mig ell solet !

Seguint amb els judicis.

Després de veure un altre cas d’algú que ha sofert a les seves esquenes, el pes dels judicis del cos normatiu.

Seguim parlant i donant voltes al tema i si busquem informació, podem trobar que l’ésser humà no té un sol cos ni com a home ni com a dona.

Existeixen diferents tipus de cos, igual que colors d’ulls, de pell, formes de nas o tipus de mans, o peus.

Però com sempre, tant amb homes com amb dones, hi ha el cos normatiu amb el que volen que t’emmirallis.

Em penso que tots tenim clar que gran part del problema és a causa d’una gran campanya de màrqueting que han generat indústries: alimentàries, cosmètiques, farmacèutiques, tèxtils, i que han sigut portades a terme per empreses publicitàries, editorials, cinematogràfiques que van decidir que si això volien, això tindrien.

I el Target de tot això era ni més ni menys que TOTA LA POBLACIÓ MUNDIAL!!!

Collons tu! Aquí no hi havia dubtes sobre la finestra d’oportunitat, a engalipar a tot deu i a omplir la caixa! Grassofòbia gordufòbia 2.0 al poder!

Darrera reflexió per un gran problema.

Però el que si sap més greu de tot això, és quan professionals de la salut tenen un biaix de salut / grassofòbia com tenen alguns. És un tema molt delicat, no tothom és gras perquè si ( quan ho és) no tothom que considerem gras, ho és, com explicàvem al primer post que vam escriure sobre el tema, Gordofòbia integrada.

El tema és molt delicat per qui realment té un problema d’obesitat. Ho és pel que es pensa que el te i no és així, però també és molt important en tots els casos, el bon acompanyament, el respecte i la comprensió. Per què si els professionals de la salut no estan tots disposats a ser tots objectius, perpetuarem molts problemes i molta gent no demanarà ajuda.

I sobretot sigui quin sigui el cos que tingui algú, el que si és, es persona! Així que potser que no ho oblidem, a veure si nosaltres acabarem tenint un cos normatiu sense cap persona dintre.


Com sempre us deixem aquí Qui som pels que ens llegiu per primera vegada.

Grassofòbia gordufòbia 2.0
Grassofòbia gordufòbia 2.0

Be the first to reply

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.