Lluna de Llop

Lluna de llop. La lluna plena de Gener.
Lluna plena de Gener, Lluna de Llop la mes brillant de l’any.

Lluna plena de Gener. Lluna de Llop

Va sortir d’hora al vespre, va recollir aquelles preuades herbes que tothom necessitava.
Les havia de tenir abans de les 11h. Ja que tenía la cita.
La Lluna, les herbes, el lloc i les seves ganes de tornar a estar amb aquell home l’hi emboiraven el cap.
Aquella lluna plena però, era diferent, era la lluna llop .

La lluna plena de gener duraria tota la nit i la energia que se’n desprenia els faria allargar el desig durant hores.
No era una nit especialment freda, o almenys ella no el notava, la seva cremor humida tan sols de pensar en ell ja l’escalfava feia estona.


Anava omplint el cistell de branquetes, petites fulles i herbes que tot just estaven sortint.
Tot formava part de la nit i de la seva condició de dona mig estranya que ningú volia tenir molt aprop però tampoc gaire lluny per si la necessitaven. Però allò, ella ja ho tenia assumit de feia temps.

Una nissaga de dones…

Formava part d’una llarga nissaga de dones. Avies, mares i filles que havien viscut així, en solitari, a la seva manera, buscant tot el que pogués guarir qualsevol dolencia humana.
Per això vivien mig amagades, no tothom ho entenia, no tothom les acceptava però tampoc les volien massa lluny, les necessitaven.

I així que cadascuna d’elles anava trobant l’escalfor d’un mascle al llarg de la vida fins trobar aquell que mai mes canviarien. Aquell que per fi les entenia.
Per que entendre-les volia dir acceptar-les, entendre-les volia dir desitjar-les, entendre-les volia dir saber de la seva bogeria però sabent que havia de ser així. I havia de ser en la penombra, en la mes estricta confiança l’un en l’altre.

Havia de ser allà, entremig dels morts. Podien estar entremig dels arbres il.luminats per la lluna, follant-se l’un a l’altre. Deixant-se anar al plaer dels seus cossos. Fent sortir aquells instints mes primitius, sense pensar en res mes. Ningú s’atreviria a entrar mai entremig d’aquells murs. Tothom mirava amb recel la porta del cementiri i aquells murs i aquella porta els protegien de la resta del mon.

Necessitat de protecció…

Necessitaven aquella protecció perque entre ells es produia una energia que no els deixava pensar en res mes que en els seus cossos. Aquell membre erecte i vibrant. El seu sexe humit i calent. Gaudint-se de totes les maneres possibles.
Entre les seves boques es notaven els gust de la luxúria, mentre se les menjaven per formar un nou sabor. El sabor de gustos compartits dels seus sexes i salives.

Ella es deixava penetrar per ell amb delit, gaudint cada mil.lèsima de segon que sentia com el seu membre entrava ferm fins el fons de les seves entranyes i llavors començava aquell vaivé incessant. Ara ell, embestint fins el fons, ara ella apretant-lo ben fort contra el seu cos amb les seves cames i tancant i obrint amb desig tots els músculs del seu entrecuix per fer-lo sentir ben acaronat entre els seus braços.

Només ells sabien entendre’s.

Ella en arribar a aquell punt era conscient que tot el seu ésser pertanyia a aquell home.
Per que de tots els mascles que havia tingut, només ell aconseguia deixar-la extasiada d’aquella manera, podría estar hores tenint-lo dins seu sense pensar en res mes que en seguir i allargar tota la nit aquella luxúria.
Les mirades, els somriures de veure’s i gaudir-se l’un a l’altre, tot en ells era tant luxuriós que ella sabia que mentre aquell home seguís volent-la no hi havia res que valgués mes la pena que això.
Ells es volien i sabien que es volien no tan sols per la connexió del seu sexe, eren conscients que aquella connexió existia per que en la mes pura essència de tots dos es respectaven cadascú en la seva manera de ser.

Ell en la seva condició d’enterramorts i d’home amb malastrugança que la gent no volia tenir a prop però que igual que a ella, no el volien perdre de vista per que sabien que tard o d’hora l’haurien d’anar a buscar.
Ella per que les bruixes, per que les dones que no es deixaven portar, no eren dones fàcils i la no docil.litat d’aquells llinatges produïen una por ancestral a conèixer qui eren en realitat.

Així que tots dos, complien cada dia amb el seu destí i aquelles nits de lluna es carregaven d’energia.
Sabent això si, que la nit de Lluna Llop sería la mes feréstega i especial de l’any.

2 thoughts on “Lluna de Llop

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.