L’escarabat verd

Spread the love

L’ escarabat verd

L’ escarabat verd, aconseguir aquell cotxe havia estat sempre la seva il.lusió. I no era gran cosa, de fet era més vell que el anar a peu, que diria el seu pare. Però a ella sempre li havia agradat.

Per fi l’havia pogut comprar, ara tornava del poble per la carretereta de curves. Era del forner, de l’avi i ella sabia que l’avi forner li vendria segur. Així que com que li va posar un preu raonable, avui havia baixat amb la bicicleta i li havia anat a recollir.

Portava les finestres obertes perquè li agradava sentir els cabells al vent mentre conduïa. En arribar a la recta va parar a la vora, en una ombreta, per observar els camps de blat.

Era l’hora perfecte, una brisa càlida i agradable, el sol que ja anava de baixa, però conservava un groc resplendent de vespre d’estiu.

Es va estirar dins el seu escarabat verd i va treure les cames per la finestra del conductor.

De cop, la brisa va aixecar les faldilles del vestidet de flors i va sentir:

– bones vistes senyoreta de l’ escarabat verd ! .

L’ Arnau! Que n’era de murri, l’havia seguit des del poble!

-I tu que hi fas aquí?

-Jo? Que hi vols que hi faci, veure la teva cara de satisfacció de conduir la llauna vella que li has comprat al meu avi.

Sempre havia estat un paio peculiar l’Arnau, a part de burro. Però estava tant bo! Bufff, ara ja començava a sobrar- li la calidesa de l’airet d’aquell vespre.

-Doncs mira la llauna vella i el teu avi són entranyables. Tu ja no ho tinc tant clar, Arnauet.

Es va incorporar mentre s’assegurava d’obrir bé les cames perquè l’Arnau veiés bé les seves calces. Va seure al seient del conductor i va dir: – I doncs, que haurem de fer ara?

Vols entrar dins la llauna o potser no m’has seguit per entrar precisament a la, llauna?

L' escarabat verd. Relat eròtic.
L’escarabat verd.

L’Arnau ja no podia més, dissimulava amb el seu somriure sorneguer, però s’anava escalfant de valent. El somriure d’ella, la seva, mirada entremaliada, i saber que sota aquell vestit curt i d’aquella roba tan fina i trobaria la pell suau de la Llúcia el posava ben calent.

Au passa dins beneït…

…que tinc ganes de morrejar- te ben morrejat.

No s’ho va fer dir dues vegades no, aquella noia el tenia ben desesperat. El coneixia millor que ningú i per més que es volgués fer el mil homes, sabia del cert que ella anava una passa per endavant.

Es van mirar, tots dos sabien l’electricitat que corria entre els dos quan es miraven, quan es tocaven, s’acariciaven.

I els petons van començar a sortir sense fre, amb delit, com si estesin a punt de prohibir-los i haguessin de donar-se’ls tots de cop. Les seves mans es buscaven, a cops una mica destraleres, d’altres amb tota, la tendresa del món.

Van posar el seient del copilot el mes enrere possible i ella li va descordar els pantalons, moooolt a poc a poc. Mirant-se’l i mossegant-se el llavi inferior mentre somreia.

Una mà va apartar els calçotets i amb l’altre es recollia els cabells mentre anava apropant el cap al seu entrecuix.

A poc a poc va començar a besar suaument el seu membre erecte, el mirava i somreia. L’Arnau la va agafar per besar-la, la Llúcia es va asseure a sobre seu, va aixecar-se les faldilles i tota, mullada va refregar-se amb l’Arnau.

La llauna verda no era molt espaiosa, però tant es valia, el que volien precisament era estar ben junts, un dins l’altre eternament.

La Llúcia es va moure una mica perquè l’Arnau la pogués penetrar.

Aquell moment,

just aquell moment en què notava com li entrava tota a dins la feia volar fins a l’infinit, no era un orgasme, però aquella sensació indescriptible no l’hauria canviat per res del món.

A poc a poc es van anar deixant l’un a l’altre i quan ella li va dir que s’escorria l’Arnau li va contestar:

-Doncs fem-ho junts

Van arribar a un èxtasi tal, que van decidir que la llauna verda no havia estat pas, cap mala compra. Ella ja sabia que l’escarabat verd estava destinat a ella.


Com sempre, us deixem aquí Qui som, pels que ens llegiu per primera vegada.

Be the first to reply

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.