Professió i feminisme

Spread the love

Professió i feminisme part 2

Professió i feminisme, part 2

I ara em toca a mi parlar un xic d’aquesta gran xacra.
I si, tocarem les administracions públiques per què, no estan pas exemptes d’actituds masclistes i el que més em preocupa, d’actituds feministes encobertes d’un masclisme repugnant.
Sabent que és un món un xic desconegut, parlo amb amics i coneguts funcionaris, tècnics, policies, bombers… i cada experiència que em diuen respecte del que parlem em fa posar més les mans al cap.
Anem per parts.

Les teories.


La teoria diu que per accedir a una plaça de funcionari, hom ha de passar un procés de selecció on hi ha unes proves (depèn al lloc que es vol aspirar unes o altres) i al final, els aspirants amb millor puntuació són els que guanyen la plaça. Caram doncs, perfecte no? Sembla que aquí anem per bon camí amb la professió i el feminisme.


Doncs no. Com que en segons quins sectors, sobretot en el món d’emergències, falten dones, per la masculinització de la professió, les proves són diferents per homes i per dones.

Totes les proves? No, no… les proves físiques es veu que tenen barems diferents si ets home o dona i en alguns casos diferents segons l’edat de l’aspirant.

Diferències que diria que no ajuden.


Aquí em surt ja la primera pregunta. Si la feina és la mateixa i estem buscant servidors i servidores públics, els millors en tot el procés d’oposició són els que haurien de guanyar la plaça no? Bé, primera diferencia en les proves físiques. És probable, que per diferències físiques hi hagi coses que s’hagin d’adaptar a cada tipus de cos, no ho sé ho suposo, però són unes diferències realment pensades des d’aquest punt de vista? És una pregunta que em dóna voltes, per què em penso que la diferència de barems, és realment paternalista. I no crec que li fem un favor a ningú i que els companys puguin fer brometes sobre la forma física de les seves companyes, i escudar el seu masclisme en què els ho van posar fàcil, per això estan allà.


Llavors ens trobem que certs col·lectius reserven un determinat número per dones. A veure canalla, què passa? Que com que són curtetes i tontetes si no els hi posem fàcil no hi podran accedir mai?
Ahhh i encara n’hi ha més ! ! !
Sé, i de molt bona font, que algunes administracions públiques i sindicats generalistes fan cursos per preparar oposicions tan sols per dones.

Preparació d’oposicions només per dones? però us heu begut l’enteniment?. A banda de les proves físiques que n’acabo de parlar i no veig les coses clares, la resta?, el temari és el mateix, se suposa que precisament les dones són en els estudis les que treuen notes més altes, llavors?. A que treu cap tot això?

Que potser penseu que són tontetes?


Que es veu que ha sortit una llei que diu que una dona pot accedir a una plaça dins el món policial o món de bombers si aprova tota la fase d’oposició i la seva nota és menys d’un 15% inferior a la de l’últim aspirant home que ha aconseguit plaça. S’ha de feminitzar aquests dos col·lectius diuen.

Aquí si que ja no entenc res, la capacitat d’una dona és un 15% menys que la d’un home? qui ha acceptat aquesta manera de menystenir-les?

Bojos, ens hem tornat bojos del tot.
I el pitjor de tot plegat que aquestes mesures, i moltes d’altres que ja no recordo s’han aprovat amb el nom de feminisme davant de tot.

Paternalisme, masclisme. Masclisme paternalista o paternalisme masclista?


Vergonya de masclisme amagat dins les lletres del mot “feminisme”.
Les dones són capaces del que vulguin, i ho sé jo que sóc un home i que al meu entorn hi tinc dones que són espectaculars (laboralment parlant).


Cal que els hi diguem “mira nena, com que ets curteta ja t’ho poso ben fàcil perquè sinó tu soleta no ho aconseguiries mai de la vida”? de debò?. I és clar, en els temps que corren qualsevol (home o dona) diu que no a una feina dins l’administració pública.
Realment, no entenc com les dones no us queixeu, no ho entenc.


Per sort, dins les administracions públiques els sous vénen determinats segons el lloc de treball que ocupes, a diferència de l’empresa privada, i això comporta que homes i dones que fan la mateixa feina tinguin el mateix sou. Bé, aquí hi comença a haver-hi aquelles petites diferències masclistes o masclifeministes.

Professió i feminisme.

La falsa promesa de la igualtat no l’aconseguirem si el canvi no es fa des d’una bona educació.

El masclisme és a tot arreu.


Depèn de qui ets o si ets home o dona tens més opcions a promoció, més opcions a fer formacions importants, més opcions a tenir un molt bon currículum per ascendir… i és clar, el masclisme dins l’administració hi és i ben present!


Hi és present entre despatxos, als vestuaris, als menjadors dels centres de treball… les persones no canvien segons l’empresa en la qual treballen. El masclista ho és a l’empresa privada i a l’empresa pública. Ahhh i la masclifeminista el mateix, i aquesta sí que és perillosa!

Tornem a trobar a les dones que acusen. Entre altres perles.


Que un home critiqui a les dones per ser dones tots tenim clar que és masclisme. Però quan una dona critica a una altra dona per ser dona i diu que “és que aquesta noieta millor que no ho faci que encara se’ns farà mal, o no en serà capaç, o… posem-hi aquell o l’altre …” aquí no passa res! I si senyores, senyoretes, noies, dones i donetes … aquí també passa! El masclifeminisme és tant o més perillós que el mateix masclisme.
Tornem al tema que em desvio ràpid.

Continuo parlant amb amics tècnics funcionaris i em comenten que existeix quelcom que es diu “borsa de treball” i també els interins ( per sort des de fa mesos amb regulació pròpia per l’accés), on aquí sí que es veuen els amiguismes i el “deixa deixa, que aquesta per tenir-la sota la taula si, però per treballar no!” Espectaculars els comentaris i historietes que m’expliquen, ESPECTACULAR!!!

Al tanto que hi ha molts senyoros.


Hem de tenir clar que dins l’administració pública hi ha molts Senyoros d’aquells que fa anys i panys que estan ben aposentats a les respectives poltrones. I aquests manen i manen moltíssim. Em pregunto estan preparats aquests senyoros per acceptar un canvi de mentalitat? són capaços de posar en pràctica la igualtat entre homes i dones en els seus departaments? Per què no oblidem que els canvis d’igualtat vindran el dia que hi hagi canvis reals en la mentalitat, i això necessita molta pedagogia, que no tinc clar que s’estigui fent. Per què només amb una llei i sense efectivitat d’aplicació, no anirem enlloc.


Us recomano treure el tema amb amics i/o coneguts funcionaris ( en un espai íntim, que us puguin explicar cosetes) però ja us dic que us posareu de molta mala llet.

Hi ha solució? Professió i feminisme?


Solucions a tot plegat? Bé, cada dia tinc més clar que la societat actual està predestinada a autoextingir-se per gilipolles i inútils integrals. I aquí si, ho dic amb masculí perquè els homens ens n’emportem la palma, el primer premi, el segon i els de consolació!


I si, els sostres de vidre també hi existeixen, i aquells comentaris masclistes de:

“Aquesta a qui li deu estar xupan la polla que està tan ben col·locada”…..

O per defecte “Aquesta te la plaça per què és dona” Si no ascendeix i només ha passat l’oposició de rigor.


Fa falta molta feina, molta feina social, molt pit i collons per fer entendre que la dona, és vàlida no perquè sigui dona sinó per la seva vàlua personal. Per això malauradament penso que encara queda molt a parlar de professió i feminisme, abans no acabem d’una vegada amb aquestes diferències.


Com sempre us deixem enllaçat Qui som per als qui ens llegiu per primera vegada

Be the first to reply

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *