Professió i feminisme.

Spread the love

Professió i feminisme. Conclusions.

Professió i feminisme, conclusions. És un post escrit a mitges, després de parlar cadascú de nosaltres de coses que teníem properes, a l’empresa pública i privada. I veure que malauradament, no canvia gaire la situació d’un lloc a l’altre, malgrat semblar que si hauria de ser així.

Que passa doncs amb tot plegat? Per què la teoria diu que s’està legislant per aconseguir un canvi. Aiiii les teories, les teories…

Doncs el problema és que a banda de legislar també s’ha de fer un fort canvi en l’àmbit d’educació, fa falta que les generacions que venen, es vegin tots com a iguals, en drets i oportunitats. Mentre no comencem el canvi en l’àmbit d’educació, no arreglarem res, per què ara legislem, però el masclisme ja està arrelat, com heu pogut llegir aquests dies, anem on anem a treballar, les dones ens trobem amb ell de nassos sempre, o gairebé sempre.

Com fer-ho?

Això suposem que és la pregunta del milió. Que tots els que estan fent alguna cosa pel canvi intenten esbrinar. Per què fàcil ja sabem que no ho és gens, i molt menys en uns temps que s’estan radicalitzant els masclismes. Malauradament veiem que a l’empresa privada es fa el que es vol, si no hi ha una forta contrapartida, alguna cosa que els faci trontollar la butxaca. De fet, una empresa privada és això no, fer diners, doncs malauradament, els haurà de costar car no posar en pràctica unes mesures d’igualtat d’oportunitats o no canviaran.

Per altra banda hem vist què passa al sector públic, places guardades, rebaixa de barems, que a priori, sembla que haurien de fomentar la igualtat, però que a l’hora de la veritat, són paternalistes i fomenten encara més el masclisme dels que ho són. Acabem escoltant coses com està aquí per què és dona, o sigui no per la seva vàlua sinó per què se li ha facilitat l’accés. No és la millor manera d’estar fent una feina, que el masclisme de l’entorn, sempre pugui acabar tirant la frase pels morros a les dones que ocupen aquests llocs de feina.

Paternalismes d’un lloc, menyspreus de l’altre.

Que magre sembla que ho tinguem, reflexionant-ho. Després ens titllen de feminazis o no entenen com escrivim sobre professió i feminisme. Per voler formar part de la societat amb les mateixes oportunitats, però és que a vegades, tot i no ser radicals en les nostres maneres de veure les coses, arribes a preguntar-te si radicalitzar-se és la única solució. Per què pel que sembla com se sol dir: “Feta la llei, feta la trampa” i les coses sembla que no només és ralentitzen si no que van enrere.

Ara fa uns dies, llegíem una sèrie d’opinions en contra de Pamela Palenciano, que l’únic pecat que ha comès, és fer un monòleg de conscienciació per joves ( que us deixem enllaçat aquí per què és molt i molt recomanable ( “No sólo duelen los golpes”) . Doncs les opinions cap aquesta actriu/activista, que si mireu el monòleg sencer, ja diu que el problema és del patriarcat, i diu també, que fa mal a les dones, però també ha fet mal als homes, per com els ha fet creure que han de ser.

Les opinions i les barbaritats que es diuen contra ella, són esfereïdores. Fem menció a això, per què molt d’aquests homes i també algunes dones, que diuen tot això, poden ser companys de feina, caps de molts i moltes de nosaltres, veïns i fins i tot coneguts o amics. Per què està tan arrelat el masclisme intrínsec que no ens adonem que donem coses per sentades, i no les analitzem. Com volem arreglar el món laboral si no tenim una societat que s’ho cregui.

La base, la base, la base, això és el que falla.

També ens trobem amb aquells homes, que s’ofenen quan parlem de: patriarcat, d’homes masclistes, d’homes que fan mansplaining, d’homes que fan assetjament, de violadors, i no tenen per què. Ells ens raonen que és clar ells són homes i tant sentir que si un home això, un home allò, sembla que tots siguin iguals.

No a veure si ho entenem:

El dit polze,és un dit. Tots els dits no són dits polze.

Partint d’aquesta premissa, deixeu de personalitzar i sentir-vos interpel.lats. Més que res, que les dones, estem fartes d’haver estat estereotipades: les dones són envejoses, les dones es critiquen sempre, les dones són “cotilles”, dèbils i un llarg etc. I no, totes les dones no són així. Doncs amb vosaltres igual, prou victimització i més moure el cul com a companys de viatge. Que no aliats, no vull aliats vull companys de viatge. Que parlin, és mullin, i actuïn en conseqüència. Com veritables feministes. Per què com diu Chimamanda Gnozi Adiche: “Tothom hauria de ser feminista” (Llibre molt ràpid de llegir i molt recomanable)

Reflexió i reflexió.

Us haurem de confessar que fer aquest post ens ha dut a llargues estones de reflexió.

Reflexions sobre els diferents temes i aspectes que fan que la dona, no com a persona sinó com a dona, sigui tractada d’una forma en concret. I aquí vam començar a tenir molt i molt clar el que passava.

(part escrita amb mooooolta ironia)

S’ha de tenir en compte que un veritable mascle Alfa no es pot deixar trepitjar mai per una dona. I molt menys si és en públic. Què s’han pensat aquestes mindundis!. La dona té la seva funció al cercle de la vida. La dona ha de tenir cura de la casa, dels nens i del seu home. I l’home és qui surt de casa cada dia per portar el pa amb qui alimentarà a tota la família. Sort n’hi ha hagut d’ell.

A més a més, la dona no està feta per treballar. Amb les quatre cosetes de casa ja està entretinguda. I mireu, si voleu que una dona treballi doncs pot fer de dependenta, o pot estar fent feines administratives … però calladeta que ella no ha nascut per pensar. (Professió i feminisme?)

( fi part irònica)

I és així estimadíssimes lectores i lectors. Massa homes encara es troben còmodes amb les frases escrites un xic més amunt. I com dèiem abans, potser els tenim de caps i tot.

I de ben segur que algú de tant en tant recorda a les seves companyes fèmines que al segle XV, les dones que parlaven massa, que incomodaven i que pensaven per elles mateixes se les cremava a la foguera per bruixes!

Doncs ja som al cap del carrer. 

Professió i feminisme. Finalment, veurem la llum?

I finalment,

veurem la llum?

Gran part dels problemes no són les normatives que hi pugui haver o les normatives que es vagin creant, per (em nego dir afavorir) consolidar i donar l’oportunitat de feminitzar la direcció del món laboral.

No ho són perquè si a l’administració pública, que és on el gènere no és present a cap normativa, les dones tenen quasi la mateixa dificultat que a l’empresa privada per accedir a segons quins llocs d’un organigrama laboral, possiblement sigui perquè és segons les persones, que unes persones amb un gènere o un altre poden ocupar un lloc de treball en concret o no.

Per tant, la inversió està a l’educació de la societat.

Diferències no volen dir desigualtat d’oportunitats

A més a més, ens trobem que la maternitat és quelcom que les empreses aprofiten per “collar” a la jove treballadora. Tot dient-l’hi “ a la posició que estàs, una baixa de 4 mesos aproximadament (16 setmanes de maternitat més vacances, més hores de lactància acumulades, en els casos que l’empresa on ets t’ho permeti) per ser mare no t’ho pots permetre”.

Però què collons diu? És conscient que si la seva mare no s’ho hagués permès ell ara mateix no podria dir el que està dient? Però que no hi toca?

Per cert, ens alegra veure com l’Ajuntament de Girona reconeix que per una dona el període menstrual pot ser dolorós i ha creat un permís específic perquè aquesta es pugui quedar a casa cuidant-se. Esperem que el fi sigui aquest perquè en alguna ocasió hem sentit la frase “Nena, amb aquesta cara que fots millor que et quedis a casa que espantaràs la clientela!”

Com dèiem la igualtat d’oportunitats i drets, res té a veure amb anul.lar les diferències. Les dones menstruen i això comporta problemes en moltes d’elles, i d’això se n’hi ha de conscienciar la societat en general. Els homes que no menstruen i les dones que ho fan i tenen la sort de no patir conseqüències negatives.

Passets a la vida quotidiana, per sort.

Per sort, a la vida quotidiana, cada dia trobem més homes que entenen que les tasques domèstiques s’han de fer entre aquells que viuen en el mateix domicili. Sense importar qui fa que, sense preferències de tasques de cada membre que viu en un domicili. Alhora que cada vegada es comencen a veure més pares que tenen cura dels seus fills. I que es va creant normativa per facilitar que aquells pares que així ho creuen puguin tenir-ne cura. Fa falta encara molta feina.

Però la feina que fa falta no és legislativa, que també. La feina que s’ha de fer és la conscienciació a tots els àmbits.

I a punt de tancar el post….

I a punt de tancar el post, ens hem trobat de nassos amb el que li ha passat a Pilar Carracelas al programa Tot es mou. És indignant Pilar i t’ho diem de cor, i a la vegada ens preguntem, com collons no han de patir les dones “De a pie” com es diu col.loquialment. Si una periodista en una tertúlia televisiva, s’ha de trobar amb un tracte condescendentment masclista per part d’un company de feina?

En una televisió pública, que hauria de ser la primera a vetllar per fer pedagogia del que hem estat parlant. Donar exemple de professió i feminisme.

Amb una presentadora dona, que no sap detectar o gestionar la situació i passa el menysteniment del mascle com si res.

De debò, que n’hi ha per llogar-hi cadires. La Pilar una professional assertiva en la seva comunicació, i s’ha de sentir dir que si s’està posant nerviosa, que si justeja, que s’ha de calmar… . No senyoros no, en aquest món n’està ple de senyoros que es comuniquen com ella. I quants de vosaltres, els heu dit res semblant al que ha sentit la Pilar? Com diu ella, Argumenteu. Tot el que vulgueu, però prou, prou, de tota aquesta masculinitat testosterònica i prepotent.

Quants post sobre professió i feminisme caldran més?


Aquí us enllacem els dos posts anteriors:

Professió i feminisme Part 1

Professió i feminisme. Part 2

com sempre us deixem enllaçat Qui som per aquells que ens llegiu per primera vegada.

Professió i feminisme. Veurem la llum?
Professió i feminisme, veurem la llum?

Be the first to reply

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.