Salut i biaix de gènere

Spread the love

Salut i biaix de gènere

Salut i biaix de gènere. Doncs si ja n’estic molt farta. Tot al mateix cistell. Calla nena que mireu massa internet, a mi els marcadors no em diuen que tinguis res i mandangues vàries. Doncs les proves han sortit bé, deuen ser nervis potser?

I amb aquesta pregunta obren la porta a l’escut per dir-te que tens un problema (oh és clar senyor/ra doctor/ ra, que ja ho sé, que es pensa vostè que hi foto aquí? Eh, eh, EEEHHH!!!!! ) però clar, el problema és teu, que potser tens estrès, o t’ho prens tot molt a la valenta, o que poder no n’hi ha per tant…

Aixi que pastilleta groga, tres cops al dia entremig una de blava, si veus que no dorms te’n prens un altre després de sopar. I si et rebenta el fetge, l’estómac o et destrossem els ronyons, tranquil.la que tenim més pastilles. Salut i biaix de gènere. Infratractades i sobre medicades. Com diu la doctora Carme Valls “El patriarcat ens costa la salud”

Ara, això si, si la cosa es complica, mentre pensem si demanem una derivació (que acceptaran en un parell d’anys), no vinguis al cap que tenim protocol covid. Truca, escriu a l’e-salut o balla-li a un tòtem mil.lenari.

(Bé, lo del tòtem fes-ho amb discreció que encara et titllaran de conspiranoica o terraplanista). Però fes- ho que potser serveix i tot, i així estaràs entretinguda i no tocaràs el vora viu

Per què és clar, l’infantilitzacio, la condescendència, i treure importància a tot el que expliques, està a l’ordre del dia.

Salut i biaix de gènere
La nostra salut no és un circ.

Malauradament, això sé per pròpia pell que fa molts anys que passa, a les dones per regla general, no se’ns pren seriosament i és així.

Però en temps de pandèmia…

Però és que des de l’aparició de la Covid ja és més que desesperant. Si abans era un caos, ara és una puta vergonya.

Evidentment la vergonya ara és general, ara fa uns dies llegíem la mort de la periodista Olatz Vazquez que ha mort de càncer als 27 anys. Per una mala gestió de la seva malaltia. Per començar minimitzant el seu malestar des de l’inici. Una altra vegada no donant gaire credibilitat al seu estat i el com ella deia que es trobava. Com diu Carme Valls: “Als homes se’ls fa un electrocardiograma i a les dones se’ls dóna una pastilla per l’ansietat”

No és un cas aïllat, molts pacients s’han quedat sense ser atesos, molta gent mal diagnosticada o quan s’ha fet ja era tard.

Morts com la de l’Olatz n’hi ha hagut més d’una, però quan a sobre ets dona, i se’t manifesten símptomes de malalties amb un alt percentatge de malalts de sexe femení, ja l’hem cagat, i és que avui estic sent més grollera del conte, ho sé. Però gent, que voleu que us digui… M’he de desfogar. I encara sort que no hi ha una pastilla dels ovaris ( per no dir collons, sóc feminista) per ser malparlat. Que si no avui cauria recepta al canto!

La medicina és androcèntrica

Perquè a les dones, no se’ns fa cas. La medicina ha partit sempre en les seves investigacions de la premissa del cos masculí com a generalització. I no, no tenim ni el mateix cos ni les mateixes reaccions. Com explica la doctora Carme Valls

Vaja que encara avui en dia les dones som tractades com a petites histèriques a les consultes de molts metges.

…puede decirse que la fisiología del parto es todavía una gran desconocida para la medicina, como sucede tan a menudo cuando el implicado es el cuerpo de la mujer…

Las Madres No

– Katisha Aguirre-

Records del passat…

Mirem per on mirem, la investigació sobre la salut de les dones fa aigües per tot arreu. És més que evident com afecta en la salut el biaix de gènere. Sembla que només importi que ens puguem reproduir i mantenir sanes des del punt de vista d’aguantar el que vingui, i quan no, tenir una pastilleta a mà per passar les neures i seguir endavant.

Ja he dit abans que fa molts anys que tinc un diagnòstic crònic, i n’he hagut de sentir i passar de tots colors.

Recordo una de les primeres frases que vaig haver d’aguantar, amb 29 anys. Un reumatòleg de la seguretat social, era l’any 2000, jo em trobava molt i molt malament, de fet en aquest cas el meu metge de capçalera, si va fer el que podia per ajudar-me. Malauradament, el que ell podia fer era derivar-me entre d’altres a la consulta d’aquesta llumenera. Doncs això, amb 29 anys, trobant-me malament d’ençà que en tenia 24, no deixant d’anar a treballar ni un dia, i només vivint per tenir forces per anar a treballar. No va tenir els sants collons de dir-me:

-Mira a tu no et passa res. No tens res, no surt res a les teves proves. Així que si el que vols és, no anar a treballar et quedes a casa i no treballis. Però no tornis aquí.

Encara recordo com vaig tornar a casa amagant-me pels carrerons del poble, per no trobar ningú. Plorava com una magdalena, pensant que precisament l’únic que feia a la vida era treballar, amb un dolor i un cansament que ja m’havien portat al límit, que estava perdent la vida, i a sobre sentint-me culpable per estar provocant-me tot allò, per què segons el metge no tenia res.

Pensant en termes radicals…

Avegades, després de tots els meus anys de malaltia crònica, he arribat a la conclusió que era una manera més del patriarcat, d’aconseguir fer que ens quedéssim a casa, només poso pegats per mantenir-te suficientment bé, perquè et quedis a casa tinguis fills i t’ocupis del marit, ja m’està bé.

O fins i tot, per poder demostrar-te una vegada més, que ets el sexe dèbil i no pots treballar, tu t’has de quedar a casa. No veus que si no no pots aguantar la jornada i després seguir amb el que et queda a casa?

Mmmm… Clar, el que em queda a casa… Clar… Per què tu senyoro arribes a casa i ja has acabat per avui… No?

Espereu que en Resclar vol afegir-hi unes coses. Salut i biaix de gènere.

Massa història enquistada

Tot plegat i massa vegades rau en la història, en l’educació i en aquells gens que portem tots nosaltres dins. Aquella forma de fer les coses ancestrals o perquè no dir-ho que quan l’ensenyança és pensada i ideada per homes massa vegades es transforma en ensenyança d’homes per a homes (per sort cada vegada menys).

Antigament les dones eren tractades d’histèriques, endimoniades o bruixes (amb l’excepció que si eren bruixes problema resolt perquè es cremaven a la foguera i llestos) i és clar, la cura era fàcil. “Les dones són unes boges histèriques”. No dic pas que no, a vegades, però sempre?

Clar, quan un home desenvolupa totes les teories sobre medicina es pot deixar alguns factors claus que tan sols afecten les dones com són els canvis hormonals provocats entre altres per la menstruació o els canvis hormonals pel fet de tenir fills. 

Ahhhhh nanu, les dones estan boges? sí, reitero que algunes sí. Possiblement igual que els homes. Però els homes som en aquest aspecte més senzills, més… més homes i clar s’ha de fer menys i s’ha de mirar menys coses i tenir en compte un infinit menys de variables. 

Les dones?

Clar… és que es necessiten més proves, aprofundir en un diagnòstic, una repetició de visites i un control major…, i això és esforç, ganes de treballar i diners. Total, per acabar-vos dient que esteu boges i que canvieu les 3 pastilles grogues per unes de verdes amb ratlles taronges i la vermella per una blava amb puntets roses, perquè hauríem de fer proves oi?

Ara seriosament, que el tema ho val. La salut és complexa i tan sols sap com es troba realment qui pateix. I si, a vegades ja costa explicar un mal de panxa com per explicar mals o malalties més complicades.

També vull trencar una llança per aquells professionals sanitaris que tot i tenir una pressió assistencial a sobre immensa, procuren fer la seva feina de la millor manera amb els pocs recursos i el poc temps del què disposen. NO se’ns enfadeu, estem generalitzant… o no? 

Reflexionem sobre el tema perquè és quelcom important, és quelcom greu i no podem deixar passar l’economia i els índex de resolució mèdica per davant de la salut de les persones.

Però tornem a l’avui…

Torno a ser la Shhhb0. En tinc moltes de coses per dir, però avui en aquest post, em centraré al present.

Si estic tan indignada és per un sistema de salut que no mira per les dones, que durant més d’un any, m’ha tingut de baixa i excusant-se amb el tema Covid, ni m’han atès com havia de ser, ni m’han fet les proves que tocaven.

M’ha tocat aguantar, com tothom, que no t’atenguin presencialment, que es paressin tota classe de proves ja demanades des de finals de 2019, no oblidem que “Les hemos destrozado la sanidad” Com deia aquell que ni penso mencionar i que a hores d’ara encara seguim amb protocols i rareses que no s’expliquen massa.

Doncs bé, entre tenir-me empastillada a casa i anar canviant medicacions per telèfon, sense ni veure quina cara fas, han anat passant els mesos, he passat per un canvi de 3 metges de capçalera, una baixa de un any i 4 mesos. Una alta avisada per SMS per l’INSS i un acomiadament de la feina l’endemà mateix de donar-me l’alta.

A tot això en aquest temps de baixa, he empitjorat, se m’han afegit més símptomes i…

Ara que fem?

Doncs, no ho sabem. Perquè clar, a banda de donar- me més pastilles, aquí ningú fa res més.

Bé si saber-ho, ho sabem, hem deixat de considerar res més, que ara tenim més símptomes a tractar dins el calaix de sastre de la meva malaltia crònica. Sense ni preocupar-nos de res més.

Per què és clar, no us penseu que la malaltia crònica és tractada com a tal, noooo, si no en tenen ni idea del que, com i quan. De fet, alguns metges que treballen amb ganes i una visió més holística de la salut, en tenen algunes idees, però no certeses per què tampoc se n’han fet estudis, total, tenim pastilles per tractar la múltiple simptomatologia. I hem de tenir en compte també, que la majoria d’aquests metges no els trobes en el nostre sistema de salut, per tant, la majoria ens fotem i aguantem i espavilem com podem.

Com que ja tenim una etiqueta posada on hi tractem només que símptomes, per què ens hauríem ara de molestar en saber que si amaga al fons de tots ells?, i així perpetuem la salut i el biaix de gènere.

Total, ja, tenim a la il.lustrissima indústria farmacèutica per proveir-nos de forces merdes per cronificar, que no curar, qualsevol cosa!

Això si, deixa de queixar-te perquè ja prens un ansiolític, un antidepressiu, i unes quantes pastilletes més, que a sobre segons quines et negues a prendre.

Doncs si no vols més pastilles que vols que faci jo? Em va dir un dels metges?

I mentrestant no vinguis al cap que tenim protocol covid. Truca, escriu al e-salut o balla-li a un tòtem mil.lenari.


Com sempre us deixem aquí Qui Som pels que ens llegiu per primera vegada.

Salut i biaix de gènere.
La nostra salut no és un circ!!! Salut i biaix de gènere.

Be the first to reply

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.