Single simplement.

Spread the love

Single simplement.

Single simplement. Ja fa dies que tinc ganes de deixar per escrit tot un seguit de reflexions i crec que ha arribat el moment.


Segurament moltes d’aquestes reflexions seran compartides per molts de vosaltres, algunes potser us seran estranyes i alguna fins i tot us sorprendrà.


Som-hi doncs, i us aviso que a la meva espectacular llista de música ara mateix sona “A quien le importa” d’Alaska y Dinarama. I si, escolto tota mena de música, i això que vagin sonant cançons sense solta ni volta m’encanta ! És una sorpresa constant.

Comencem doncs.


Doncs com us deia, i per posar-vos en context dir-vos que ser una persona que viu sola, separat i sense fills té les seves coses bones, però no sempre és perfecte.
No és perfecte anar a fer la compra al supermercat. A qui coi se li passa pel cap que si vull comprar el menjar per mi i prou o hagi de tenir un congelador extragran o m’hagi de menjar quantitats ingents d’aliments per què no es facin malbé?


A veure, que amb la cuina me’n surto perfectament, però em resulta complicat fer la compra per mi i prou, ja que la majoria d’envasos estan pensats per a 2 , 4 o més persones. I és clar, agafant els productes en envasos petits o comprant verdures, fruites i hortalisses per un de sol, doncs que voleu que us digui… a mi la gent em mira malament.
M’explico, vaig al súper i compro 2 préssecs, 3 taronges, 1 alvocat, 1 enciam (petit) 2 tomàquets,… i la caixera em mira malament perquè vaig carregat de bosses (per sort de paper) i a cada bossa hi ha un sol producte. I el comentari de “no t’engreixaràs pas no menjant tant” o el comentari de “a veure si t’haurem de cobrar suplement per la bossa i l’adhesiu”…

No vull comprar quilos i quilos de coses! Single simplement!


A veure, posa-ho fàcil pels que vivim sols collons i no em facis quedar una malla de qualsevol merda amb 10 quilos del que sigui… que menjar menjo, però estic en plena dieta biquini per l’estiu del 2025 i hem de començar a fer quelcom al respecte!
I direu, ves a la fruiteria… però que la fruitera encara em mira més malament!!! Em diu el miques!
Una mica d’això, una mica d’allò…. i a sobre el comentari de “mercat” d’ “aquests singles són una bona plaga, no hi farem pas calaix no!”


I ara a la carnisseria, 3 talls de pernil dolç, 4 talls de formatge, 1 botifarra, 1 tros del què sigui… i el carnisser mirant-me amb cara de “a veure nano, estic perdent el temps amb tu, ho veus no?”
I podria anar seguint, però crec que ja m’heu entès. I no, no he trobat cap solució al respecte encara.

Parlem de Vacances!

Continuem, parlem de vacances!
Miro per fer una escapadeta i a l’hora de fer alguna reserva en un hotel i veient que vaig sol el comentari ja és “si portes algun amic o amiga a passar la nit ha de fer el check-in ehhh” i el comentari d’ “et sortiria més econòmic si vinguessis acompanyat que no pas sol”…


A veure, com us explico que no tinc parella i que tinc el mateix dret a poder viatjar i distreure’m que qualsevol altre ésser humà que pugui venir amb la seva parella i una carretada de canalla?


Que anar sol és avorrit diuen… I ho diuen els que somnien en poder viure i viatjar amb calma, tranquil·litat i sense pressa!
A més a més vas a un hotel sol i les miradetes són d’allò més indiscretes! I entre que jo tinc bona oïda i que molts són uns xafarders, doncs… comencen les preguntes “indiscretes” fetes amb més o menys gràcia sobre “a quina hora creu que arribarà la seva amant?” o “procuri no muntar festes sexuals que puguin pertorbar el descans dels hostes si us plau”… i anar seguint!!

Petita anècdota de la Shhhb…

Seguint amb aquest tema jo la Shhhb, fa uns anys me’n vaig anar de vacances amb un amic, de fet, un gran amic el meu germà postís, ell és Gai, però nosaltres reservavem habitació doble amb un sol llit, de fet aleshores les habitacions dobles solien ser gairebé totes així i si aprofitaves ofertes més.

A nosaltres ens passava que tothom donava per fet que érem parella, doncs bé, una tarda jo vaig aparèixer a la habitació amb un amic, ens van veure i al vespre quan vam arribar junts amb el meu amic Marit i propietari de la meva persona, segons l’amo de l’hotel, davant d’ell em va recriminar que durant la tarda hi havia hagut algú a la nostra habitació amb mi.

Ja podeu imaginar el fart de riure que ens vam fer, però la veritat és que gràcia no en té cap. Perquè portava implícites tantes coses, aquella manera d’actuar que donaria per un post sencer. Au callo una miqueta més.


Si nois, un món on cada vegada hi ha més gent separada o divorciada, un món turístic que no està preparat per atendre a viatgers que van sols. A un Single simplement.


Ahhh i el comentari d’aquell grum a la cinquantena que t’ofereix, si vols, que pugui fer venir a la teva habitació alguna amiga seva, per no haver de passar la nit sol. Una professional del sexe vaja.


Però no pas tot és negatiu! Ans el contrari, però avui anirem pel camí de la negativitat absoluta!

Single simplement. Tants colors tantes possibilitats.
Viure sol no es estar sol. Single simplement.

Que viure sol no és estar sol. Single simplement.


I ja us ben juro que viure sol i no tenir parella no vol pas dir en cap cas sentir-se sol, sentir-se abandonat per la humanitat o quelcom similar! Un té sort de tenir una ànima comprensiva i amb una paciència per aguantar i escoltar merdes i més merdes espectaculars! Que sóc single simplement, no una ànima desvalguda.

I aquí és quan jo la Shhhb, en tinc bastanta experiència d’haver de donar explicacions sobre aquest tema, com diu el Resclar, viure sol no és estar sol, ni de bon tros! jo, els moments de la meva vida en què m’he sentit més sola ha estat en companyia d’altres persones. I no diguem ja, en el meu matrimoni.

Doncs jo fa ja 11 anys que estic divorciada i visc sola, doncs encara ara a dia d’avui m’haig de sentir a dir frases com “Quina pena no, que no hagis refet la teva vida?” o “Per què no tens parella, estàs molt sola” la que també és molt bona és una que em va dir una companya de feina “Doncs tampoc ets tan lletja per no tenir ningú, algú hauries de trobar” I jo penso, però és que sóc single simplement.

A veure humanitat…

Que no enteneu que hi ha gent que ens agrada viure sols?,que en cap cas com diu en Resclar vol dir estar sols?.Que no n’heu de fer res de com vivim, i ens organitzem les amistats?, i la vida en general?, No podeu entendre que molts dels que ens dieu aquestes coses, esteu més sols que nosaltres dos?

Mireu com us deia abans, jo quan he estat casada i en parella més tard ( durant poc temps i seguint vivint sola), és quan al final m’he trobat més sola. Jo no vull tenir una persona a casa meva per que així és com s’ha organitzat la majoria, jo no sé si mai tornaré a viure amb alguna altra persona, el que si sé és que ara per ara, estic millor que com havia estat abans, i que com ha dit ell més amunt, una té sort de tenir una ànima comprensiva i amb una paciència per aguantar i escoltar merdes i més merdes espectaculars!

Allò de viu i deixa viure, si, si allò…

Que aquí el més important és com un vol viure i les persones que té realment al seu costat. I si no sabeu més de les nostres vides… Com us ho diria… És que no n’heu de fer res!!!

Que després el món està ple de matrimonis amargats fent veure el que no són. Però això si! Tothom tranquil llavors! Com quan jo estava casada, que tothom ens veia com la parella ideal, llavors no donaven pel sac no. Aixxx mareta meva…

Suposo que llavors a, ningú se li movia la barca, tot era correcte, com diuen “Cada oveja con su pareja” I jo afegiria “y que yo la conozca” Perquè si no gent, taaaaampoc és quedaran tranquils.

Deixeu de buscar-me pareeeella… Single simplement!!!

Així que per favor deixeu de buscar-me parella constantment, que a banda d’estar molt tranquil.la com estic, que us fa pensar que si en tingués us ho explicaria?, que us fa pensar que si en tingués m’organitzaria com ho heu fet vosaltres?, que us fa pensar que els convencionalismes són el millor per tothom o millor dit, el millor per molts? Us heu plantejat mai que potser tots aquells que obriu la boca potser fins hi tot ús agradaria estar com estem nosaltres?

Au ara torno a callar una miqueta que en Resclar no havia acabat…


Però això no és tot.


Resulta que em ve de gust anar a fer unes cervesetes i unes tapes, i si, em ve de gust anar-hi sol. Sense ningú a qui hagi de donar conversa obligatòriament!
Arribo al bar, i la conversa va més o menys així:


Bones , quants sereu? I jo responc, – jo sol. On vols que m’assegui? (veient unes 5 o 6 taules buides). Es que… un moment que parlo amb el cap.
I aquí ja veig que clar, que una persona sola ocupi una taula on hi poden encabir a dos, tres o quatre perquè pot ser molest… però bé…


I surt el cap i em diu : – És que ara ja només servim per sopar, em sap greu.
I jo: – si si, vull fer unes cervesetes i alguna tapa, on m’assec?
I el jefe em diu: – bé, tinc les taules ocupades, si vols et faig un lloc a la barra…


Res, un bar on ja no torno per burros i inútils.


I és que no és la primera vegada que m’hi trobo que anant un de sol de cop i volta totes les taules estan reservades!

Vaig acabar anant al bar de sempre, a fer unes birres i alguna tapa assegut on vaig voler. Jo que volia canviar de lloc i redescobrir aquells bars i restaurants que m’havien recomanat ja veig que m’hauré de buscar companyia de sopars i dinars!!

Encara estem massa encotillats


Però bé, aquestes situacions quotidianes em porten a pensar en què la humanitat realment està bastant perduda en molts sentits.

Converses amb amics tots desitjant trobar-se en la situació en que es troba l’altre. Societat muntada per la família clàssica de pare, mare, nen i nena. I els que anem sols per la vida? Què?


Doncs mireu que ara m’he proposat anar a tocar collons, ovaris i el que es tingui per aquests mons de Déu anant sol i fent el que em surti de l’entrecuix!
Ja us explicaré a veure com em va!

Ep que torno a ser la Shhhb!

A banda que de vegades acabo en una reflexió. Moltes vegades, i escric això després de molt escoltar converses com el Resclar deia abans, i d’observar i meditar, he arribat a la conclusió que aquí hi ha dos problemes, bé suposo que sobretot dos problemes, un que en general la gent ens deixem entabanar amb allò que el correcte és el que fa la majoria. I l’altre, la gran por a la soledat, sense adonar-se que la soledat en realitat no és física és interior. Com deia Goethe

Quan l’home no es troba amb si mateix, no troba res.

Per què sincerament haig de reconèixer que a mi la Shhhb em toca particularment el voraviu cada vegada que sento que consideren que perquè visc sola i no tinc parella no he refet la meva vida.

I torno a repetir i a vosaltres que us importa? Em toca el voraviu que la gent encara sigui tan tancada, que no vegi que hi ha tantes maneres i possibilitats de viure com persones hi ha al món.

Que fins i tot hi ha un single day dia del solter, i al principi és celebraven cites a cegues per deixar de ser-ne. Potser només potser és que el fet de viure sols a molts els fa por?


Com sempre us enllacem Qui som pels que ens llegiu per primera vegada.

Single simplement.
Viure sol, no és estar sol.

Tants colors tantes possibilitats!

Be the first to reply

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.